Diuen que la nit de Nadal és la més dolça de l’any. Ho deu ser perquè moltes de les nadales que avui vespre les famílies cantaran envoltant la taula van farcides de panses i figues, mel i mató (El Noi de la Mare), torró, vi bo, neules i xampany (Fa fred en el carrer), requesón, manteca y vino (Campana sobre campana) o chocolatillo (Hacia Belén va una burra, Rin Rin).
Fa 120 nits de Nadal que alguns d’aquests dolços ja es podien trobar al petit forn que en Francesc Pomar Aguiló havia obert al carrer de Plaça de Campos amb la seva esposa Francisca Pomar Aguiló el darrer diumenge de març de l’any 1902. No seria ni el primer ni el darrer forn de la vila, però sí un dels més destacats per les novetats que en Francesc hi anava introduint. Ell havia tengut una pastisseria a Barcelona i va dur cap al nostre poble tots aquells pastissos i tortades que havia après a fer a l’altra riba de la mar.
Per aquesta nit santa, a més de les tradicionals ensaïmades per mullar en xocolata, a Can Pomaret hi trobam coques bambes, de brioix i patata amb un suau gust de canyella. D’aquestes coques va arribar una època en què en temps de Nadal se n’arribaren a fer més de 2000 per vendre i també repartir a les botiguetes de Felanitx que en comanaven. I també unes altres, les anomenades coques de torró mallorquí, que consistien en dues neules farcides d’ametla, llimona, canyella i blanc d’ou. L’exquisidesa va arribar amb la tècnica de l’ou filat, vermell d’ou cuit en almívar, ideal per decorar el farciment de Nadal.
Encara que no fos exclusiu d’aquest temps, les figures de tambor d’ametla, unes vertaderes obres d’art fetes amb ametles i caramel. Precursores de les mones de Pasqua, es regalaven als infants en qualsevol ocasió especial: molins, barques, casetes, avionetes, boveres… Creativitat i laboriositat a parts iguals.
Anys més tard, el seu fill, en Joan Pomar Pomar, va agafar el relleu de son pare amb el suport de la seva esposa, na Magdalena Mir Cladera. En Joan va completar els seus estudis de pastisser a Reus, Barcelona. D’aquesta època ja podem recordar les barres i figures de massapà amb recepta de farina d’ametla, sucre, vainilla i llimona ratllada. A les figures que elaboraven abans de Nadal se’ls donava forma de porquet, i a les que es feien pels Reis, de cusset.
El seu fill, en Francesc Pomar Mir, ja va introduir fruita confitada, nous i pinyons a les barres de massapà original i va seguir obrant unes figuretes més petitetes en forma de peixets, xampinyons, caragols, conillets, eriçons, ànneres, ensaïmades i paneretes amb codonyat.
L’any 1962, en Francesc es casa amb na Francisca Oliver Roig, al 1964 estudia pastisseria a Sant Cugat, Barcelona i al 1965 agafa les regnes del negoci. La dedicació i la innovació de la tercera generació transforma aquell forn en una de les pastisseries més destacades de Mallorca. Francesc Pomar, com el seu padrí, introdueix a l’illa innombrables conceptes pastissers que va aprendre als diferents cursos, estudis i viatges que feia amb la finalitat de millorar els seus productes.
És en aquell moment quan, per exemple, la Pastisseria Pomar comença a elaborar els seus propis torrons especials que cada any segueixen omplint les vitrines del mostrador. De praliné d’ametla, d’avellana, de vermell d’ou, de nata i nous, de xocolata amb avellanes i ametles, de trufa, de castanya, de taronja, de coco, de xocolata cruixent i de bombó amb rom Amazonas. Els torrons fluixos de sabors s’elaboren dins uns caixons de fusta i es tallen a ganivet quan són freds, mentre que els de xocolata es fan dins unes palanganes metàl·liques. Na Francisca era la que durant molt de temps, va dur el trull d’embolicar-los. Anava a Barcelona a comprar els papers i llaços, acompanyada per la madona de la Casa Escribà, referent de la pastisseria barcelonina, i decorava cada barra de torró amb dues floretes de llaç i pistils fetes seves a mà. En aquell temps també era l’encarregada de fer aquells mostradors nadalencs que feien dir -Oh. Originals, pioners i plens de neules mallorquines quan encara només es penjaven a les esglésies.
Cada Nadal en Francesc Pomar introduïa nous productes a la seva oferta com els polvorons a base de farina torrada, saïm, ametla torrada, sucre, canyella i orujo; els mantecados, uns crespells de Nadal amb sucre en pols i canyella; o les ametles de torró farcides d’ametla cuita. A més, estar constantment estudiant, treballant i aprenent al costat dels millors mestres pastissers de tot el món el va dur a servir productes que probablement mai hauríem pogut tastar dins la Vila. Per posar uns exemples, del mestre Santiago Pérez, a la seva escola de León, en va aprendre a elaborar el torró de bescuit de caputxina: el torró de torrons amb bescuit de caputxina amb torró de vermell d’ou, trufa, nata i pinyons torrats. Del mestre Cayetano Forteza del Forn de Santa Eulàlia, l’enturullat, una especialitat amb més de 200 anys d’antiguitat feta amb pasta d’ensaïmada farcida d’ametla, cabell d’àngel, confitura d’albercoc i coco. I d’Antoni Escribà de Barcelona, a elaborar els millors bombons artesans que s’havien fet mai.
També altres dolçors internacionals, com el plum-cake, un pastís anglès amb fruita confitada i ametla laminada, que va aprendre a un curset a Sant Cugat; la contrastada pell de taronja confitada coberta de xocolata negra, molt típica a França; o la xocolata negra a trossos, amb avellanes i ametles torrades, que va veure a Suïssa. Receptes sense cap més secret que l’alta qualitat i temperatura de la xocolata perquè quedi brillant i faci crack-crack, però que en aquell temps era inimaginable poder-les trobar a un forn de Mallorca.
I és que en Francesc va descobrir que l’ofici de pastisser s’enriqueix compartint receptes amb altres mestres i va voler destruir el mite, comú fins aleshores, d’aquells que no volen compartir receptes secretes pastisseres. Ell va voler mostrar tot allò que havia après als alumnes de la seva Escola de Pastisseria, la primera dins Mallorca, a tots aquells que volien fer de la pastisseria la seva vida.
I així fou com, de color blanc, talment una flòbia de neu, trobam l’anècdota del cardinal, un pastís vienès fet amb bescuit farcit de nata amb kircsh de cirera. En Francesc l’havia après del seu creador, Karl Shumacher, a una trobada a Barcelona amb els deu millors pastissers del món i, després d’introduir-lo a Mallorca, el va ensenyar a fer als seus alumnes. Des d’aleshores ençà és un dels pastissos més famosos i polèmics de l’illa… Encara que, una mossegada de cardinal és més que una mossegada angelical.
Però després de l’àngel de Matines, demà serà Nadal i passat demà, la segona festa. Després, Cap d’any i els Reis. I és quan recordam que, per aquestes dates, les primeres generacions de Can Pomaret també obraven unes barquetes fetes amb dues planxes de bescuit ben plenes de confits, amb les veles de paper de barba i una bandereta de cel·lofana vermella. Era un regal de Reis molt especial per als infants de la Vila. Anys després, i a partir de l’any 1969, la Pastisseria Pomar ha anat elaborant els Tortells dels Reis, uns brioixos de mantega i sucre esponjat, amb fruita confitada i pinyons. N’hi ha de llisos i d’altres farcits de trufa, nata o crema. Tots amb una fava i una figureta amagada.
Qui troba la fava paga el tortell, i qui troba la figureta es posa la corona. A les acaballes dels anys 60, com que era una tradició totalment desconeguda a Mallorca ja que l’havia introduït el mateix Francesc, si en feren 5 unitats, n’hi sobraren 10. Se’ls varen haver de menjar ells… Amb el temps aquesta tradició ha anat guanyant parroquians i ara, cada any s’acaben tots els que fan. Vet aquí un dolç que els membres de les noves generacions que han treballat dins la pastisseria sempre han vist i que no té d’altre objectiu que endolcir la il·lusió de la festa més màgica de l’any.
I encara ha vengut una quarta generació de pomarets formada per Magdalena Pomar Oliver, Joan Pomar Oliver, Maties Pomar Oliver, Cati Pomar Oliver, Fàtima Pomar Oliver, Biel Mayans Ollers i Inès Moriel Guardia; i una cinquena, per Victòria Mayans Pomar, Biel Mayans Pomar, Xisco Pomar Moriel, Aina Pomar Moriel, Marta Ballester Pomar i Tomeu Ballester Pomar.
I és que aquest gener la Família Pomar ja complirà cent vint anys veient passar els Reis, enguany amb quatre portals oberts, sumant cinc generacions de pastissers i una sisena que ja creix entre sucre, farina i patenes de xocolata. I de patena a medalla, també amb l’orgull d’haver rebut, el passat 18 de desembre del 2022 la Medalla d’Honor i Gratitud de l’Illa de Mallorca del Consell, a la qual l’Ajuntament i el poble de Campos s’hi vol sumar amb el desig que Can Pomaret pugui ensucrar, com a mínim, 120 nits de Nadal més amb salut, prosperitat i alegria.
PER MOLTS D’ANYS, PASTISSERIES POMAR!