La finalitat d’aquest escrit és donar a conèixer noticies i fets, transcendentals o no, de la vila de Campos a través de les cròniques periodístiques publicades per Miquel Roig al diari Baleares, centrant-nos entre els anys 1955 i 1960. La font arxivística consultada ha estat la hemeroteca que abraça de l’any 1954 fins a l’any 1974 obrant a l’arxiu històric municipal de Campos, posant el nostre interès en tres volums que conformen els anys 1955-56, 1957-58 i 1959-60 (Signatures AHCA-HEM, 2; AHCA-HEM,3; AHCA-HEM,4). Les cròniques consultades han estat 208, del total de més de 475 notícies publicades pel nostre cronista en les diferents seccions del diari. Un cop recollides les noticies de manera cronològica, han estat separades per temàtica i de cada caramull s’han estret les més significatives, evitant les repeticions, que son molt freqüents en les informacions de determinats actes anuals.
Notícies sobre el règim polític.
L’any 1955, el 4 de març s’informa de la celebració del “I dia comarcal del aspirantado de Acción Católica”. El 20 de març, inauguració de la “nueva casa sindical de Campos”, el 25 de març i 13, 15 i 20 d’abril, en uns actes d’exaltació patriòtica, malgrat no tingués a veure amb la dictadura del moment, s’informa dels importants homenatges fets als supervivents de les campanyes d’ultramar, guerres de Cuba i Filipines, quan encara queden a Campos 14 supervivents, quasi tots de més de 80 anys. El 24 de juliol informa que el “18 de julio resulta brillantísimo en Campos del Puerto” i que la banda de música interpreta “los hinmos del Movimiento i Nacional, cantados por todos los presentes”.
L’any 1956, el 29 de juny, s’informa del canvi de nom del carrer Nou, per l’avinguda del General Moscardó “para honrar la defensa del alcazar de Toledo” ( El carrer Nou, portava aquest nom des de 1555). El 5 de Juliol amb motiu de la vinguda del ministre d’obres públiques a Campos (es trobava de pas per anar a la Colònia de Sant Jordi) ens presenta una llarga crònica sobre els fets. Aporta una curiosa anècdota sobre la confusió per part del ministre, de l’església del convent amb la parroquial. També informa de la gran pancarta col·locada per rebre al personatge, inscrita sobre la bandera nacional que resava “Campos, saluda al excm. señor ministro de Obras Públicas”. Dia 29 de juliol, la crònica comunica que el governador “Inauguró la obras del 18 de julio en Campos” de la plaça general Godet i carrer general Moscardó. El 14 d’octubre hi ha crònica sobre la festa de la Hispanitat.
L’any 1957, el 3 de març s’informa de les reformes del “hogar de juventudes de Campos”. Dia 31 de març informa de la preparació dels importants actes per celebrar el vigèsim aniversari de la sortida al front de la península del tercer batalló de Campos, que llavors a la crònica de dia 30 d’abril diu que va resultar brillantíssima. Dia 14 de juliol informen de la pròxima construcció a Ses Covetes, ni més ni manco que d’una residència per la guàrdia de Franco. Dia 21 del mateix mes, informa sobre els actes del 18 de juliol i ens assabentem que hi havia berbena.
L’any 1958, dia 23 de març informa de la conferència de Accion Católica amb el títol de “Iglesia, cuerpo místico”. Dia 23 de novembre trobam “Campos honró con solemnidad el dia de José Antonio y de los caidos”.
L’any 1959, el 22 de Novembre informa dels 23 anys de la mort de José António. Les notícies d’exemplaritats tampoc no falten. Dia 17 de setembre informa, de que el nin Jaime Vivens Rigo, troba una cartera a la plaça de sa Creu, amb 4012 pts. L’al·lot, de pocs anys, sense intermediació de gent major, va fer arribar la cartera a les autoritats. A la crònica del 25 de setembre, torna informa sobre el fet, donant la notícia de que el batle, el sergent de la Guardia Civil, el pare del nin i el protagonista de la notícia visiten les escoles del poble per explicat el fet. La cosa degué donar els seu fruit, doncs dia 25 d’abril de 1960 informa de que altre nin, José Fernández Ferrer troba altra cartera, aquest pic només amb 257 pessetes i també la torna a les autoritats.
Notícies sobre l’església.
Hauríem de dividir aquestes cròniques en dos apartats, un relatiu a les obres realitzades a l’església, que són interessants de cara a establir dades històriques, les altres, les relacionades amb festes i santoral.
Són moltes les cròniques dedicades a les festivitats religioses i allargaríem massa si les anomenéssim totes. En resum informa anualment de les festes del patró Sant julià, de les beneïdes de Sant Antoni, de les festes de Sant Blai, de les solemnitats de la Setmana Santa, del Corpus, dels actes religiosos de la Mare de Déu d’agost, festa de l’Obra, festa de Tots Sants, de la Immaculada i des Reis. Per altra banda, informa de les vingudes del Bisbe, de les primeres comunions, de conferències a la parròquia, baix títols com per exemple “Vidas sin rumbo; ¿Desesperación?, etc”. També informa sobre les festes del centenari de les monges Franciscanes (1956). El 29 de juny de 1956 informa de la partida de religioses cap a Santo Domingo per fundar un convent de les missioneres del Sagrat Cor. Es freqüent trobar noticies sobre el “Dia del seminario” o recordatoris com els 21 anys que havien passat des de l’intent de cremar l’església parroquial (nit del 23 al 24 de març de 1936). Llavors no falten les festes dels patrons dels gremis, sobre tot als relacionats amb l’agricultura, com el de San Isidre, o Sant Antoni. Noces d’or sacerdotals i actes de la Congregació Mariana també són informats. L’any 1958, coincidint amb el primer centenari del començament de les obres de la nova església parroquial, està ple de notícies relatives als actes commemoratius, on el nostre periodista, acompanya d’extenses cròniques històriques sobre els fets. El canvi de rectors també es noticia comentada pel nostre periodista, que aprofita per allargar la crònica amb un llistat de rectors campaners. Per acabar, també informa de coses practiques per els feligresos, com per exemple que a partir del 20 d’octubre de 1957, els diumenges es farà missa vespertina, pels que no pugin assistir als oficis del dematí.
Quant a les notícies que aporta sobre les obres de l’església en aquesta època, cal destacar: L’any 1955, el projecte anunciat dia 22 d’abril per a la nova pavimentació de l’església, que dia 12 de juliol especifica el pressupost del seu cost (140.000 pts), l’arquitecte autor del projecte, senyor José Ferragut (Autor també de l’església de la Porciúncula i l’edifici de GESA a Ciutat) i el doblers recaptats fins al moment (37.000 pts). Dia 13 de novembre a tota pàgina i amb multituds de detalls s’informa de la benedicció pel Bisbe del nou enrajolat, especificant que han renovat 600 metres quadrats i el pressupost final ha estat de 145.000 pts. La següent obra serà la reforma de la bastimenta de les campanes, que informa dia 30 de setembre de 1956, afegint una llarga crònica sobre l’historia de les campanes a Campos. Dia 9 de juliol de 1957, informa de la realització de la tenda de vellut i daurats per l’exposició del Santíssim.
Queda patent, per la quantitat d’articles que es dediquen a l’església, que la institució eclesiàstica dels anys estudiats gaudia d’un gran esplendor.
Noticies relacionades amb la meteorologia.
La meteorologia era una font de preocupació pels campaners, i el periodista en treu profit d’aquesta circumstància. Es clar que no es dedica a les previsions, sinó als fets, o més ben dit a les causes i desastres de la climatologia adversa.
Comença amb l’any 1956, quan fent una extensa crònica sobre al famosa nevada del dia de Sant Blai. Explica el meravellós paisatge nevat, aportant dades curioses, com per exemple el gruix de la capa de neu als carrers de Campos, quasi un pam; el mig metre a les costes de Ca S’hereu Mas, i sobre tot que els més vells no recordaven una nevada com aquesta des de la darrera de 1917 (fins ara mai se n’havia parlat). La idíl·lica crònica inicial, és substituïda per la següent de 12 de febrer, titulada “Estragos de la nevada” molt pareguda a la de Llucmajor. Acaba la fatídica crònica dient “los camponenses no podemos dar fe del refranero popular, al decir: Año de nieves, año de bienes”. Es veu que amb les darreres notícies catastròfiques encara no n’hi havia prou i a la crònica del 23 de febrer, torna insistir amb “Los daños causados por la nevada son cuantiosísimos en Campos del Puerto”. Aquestes tres cròniques són molt interessants pels estudiosos de la meteorologia i agricultura, doncs aporten infinitat de dades que poden ser molt útils i preventives. L’any 1958, dia 2 de març informa de que torna a nevar, però amb molta menys intensitat que l’any anterior.
En quant a les pluges hi ha vàries cròniques, en unes informa de l’arribada de la pluja després de perllongada sequera, com per exemple dia 14 d’abril de 1957, acabant amb la frase “Diós aprieta pero no ahoga”. Hi haurà unes quantes cròniques més abans de l’arribada de l’estiu. A la tardor del mateix 1957 torna a informar de pluges i finalment per acabar l’any ens fa sabre que el més de novembre ha plogut 164 litres. Aquesta irrupció de noticies sobre pluviometria vingué donada per les contínues dades que facilitava al nostra periodista l’inquiet apotecari de Can Rosa.
El vent també era notícia i el 13 de maig de 1958, informa de la caiguda de l’alt fasser del quarter de la Guardia Civil de més de 20 metres de soca, així com la caiguda de més de 10 molins de treure aigua i moltíssims arbres. Dia 2 de desembre de 1959 informa d’una altra important ventada.
En quant a les gelades, el fenomen meteorològic juga males passades al nostre periodista, que precipitant-se, a l’article de 28 d’abril de 1960 pronostica una optima collita a l’agricultura campanera, però a la següent crònica es veu obligat a rectificar ja que el 8 de maig publica que les gelades dels dies 1,2 i 3 han matat els novells brots de la vinya i les lleguminoses.
Festes i diversions.
Les notícies sobre actes lúdics que no estiguin directament relacionats amb actes festius religiosos no són moltes, al marge de les contínues sessions de cinema a la sala de La Recreativa i al Salon Moderno, que llavors parlarem. Les cròniques de tots els anys damunt el més de juliol, sempre fan menció als preparatius de les festes d’Agost, molt esperades pels campaners, ja que tot just coincidia l’acabament del temps de messes i tàperes i el començament de la temporada de les ametles; aquest parèntesis festiu també és àmpliament informat quan les festes ja han passat. L’altre festa important i molt informada és la fira, que en el temps que estudiem només hi havia la d’octubre, que va ser instaurada l’any 1911 (data que el cronista aporta a una de les cròniques). Poca cosa més crida l’atenció, però sabem a través de la crònica de 12 de desembre de 1957 que aquests anys, per mos de l’asfaltat dels carrers principals, no es varen encendre els tradicionals foguerons de Santa Catalina, que es realitzaven amb taparera seca i eren travessats pel mig per joves atrevits. En aquesta ocasió el nostre periodista explica la necessitat de que no és perdi la tradició. L’11 de juliol de 1960 s’informa de l’arribada per primera vegada a Campos (suposem per mos de la festa del 18 de juliol) del cotxet de xoc, a la plaça de davant Cas Sant. Poques diversions de caràcter públic hi havia més.
De l’oferta no pública, hi havia ball amenitzat per música en viu, per l’orquestra Sis Som, al cinema teatre Sa Recreativa. Alguna obra de teatre de Joan Mas com per exemple la que informa a la crònica de 23 de gener de 1955, amb el títol “Mu mare és una fadrina”. També hi havia espectacle de circ a la sala de Sa Recreativa, com s’informa dia 4 de desembre de 1955. Llavors no faltaven dues sessions de cinema seguides i el NODO a les dues sales que disposava el poble. A totes les cròniques s’informa de les pel·lícules de la setmana. Els títols evidentment no eren d’estrena i moltes pel·lícules, porten títols com: “Marineros, no mireis a las Chicas” (1959) o “Porque eres mia” (1955). A l’època que estudiem s’informa de l’arribada del Cinemascop a les dues sales de la vila, dia 6 d’abril informa sobre el cine Sa Recreativa, essent la primera pel·lícula amb aquest nou format la que dur per títol “La túnica sagrada”, mentre que dia 15 de setembre la novetat entrarà al cinema Modern.
Notícies sobre reformes i millores urbanes.
Els anys estudiats, es caracteritzen per uns canvis a la fisonomia urbana per la dotació de serveis als carrers de la vila, bàsicament asfaltat, construcció d’aceres, pavimentació de les places, introducció de la jardineria i la sembrada d’arbres a molts lloc públics de la vila. Tot això quedarà reflectit fidelment a les cròniques estudiades de manera que no només es pot saber quines varen ésser les millores realitzades, noms dels carrers asfaltats, etc, sinó que ens permet viure de manera molt propera aquella època, donat que el periodista no es perd cap incidència de les moltes que es van produir per aquest motiu.
Les obres les obres d’asfalt dels carrers i les seves incidències.
És curiós observar que a una de les primeres cròniques que parla dels projectes d’asfalt, diu que la gent comença a referir-se al poble de Campos, com a Campos “del Barro”, envers de “del Puerto”, sobrenom oficial que tenia en aquella època, per reflectir la imperiosa necessitat de les millores a la xarxa urbana. Així com aniran avançant les obres, dos anys més tard, fent servir la moda publicitària de l’època, deixa escrit al final de la crònica de 6 de febre de 1957, “En Campos, triunfos son asfalto!”
Comença l’any 1955 i dia 30 de gener es publica un avís del pagament de les contribucions especials per les obres d’asfalt de tot el carrer principal de la vila (que es desclosa amb els noms de Nou, Creu, Plaça, Convent, i Santanyi). El pagament que correspon al propietaris és de dues terceres parts dels cost, això com veurem més endavant provocarà moltes queixes dels veïns afectats i essent el periodista un d’ells, en farà bandera a les seves cròniques. Dia 21 de març dona la noticia, segons rumors, de que l’asfalt començarà passades les festes de Pasqua. Dia 23 de maig es publica la crònica del començament de l’asfalt. Però les obres d’urbanització prèvies, havien començat el 23 de març i els resultats ja es comencen a veure. El diari diu “la construcción de aceras, con su embaldosado uniforme, dan a las calles aspecto de gran ciudad”
L’any 1956, el 15 de setembre informa de l’asfalt de 14 carrers de la vila
L’any 1957, el 10 de febrer ens dona la noticia de que prossegueixen les obres d’asfalt, en aquest cas al carrer Garcia Ruiz, informant de la millora d’haver canviat de contractista, donat els mal resultats de les campanyes anteriors. El 16 de febrer i el 19 d’octubre també informe de nous asfaltats.
L’any 1960, el 10 de juliol informa de l’asfalt del camí del cementeri.
Les reformes urbanes que s’informen a les cròniques i no es varen arribar a fer.
Durant els anys estudiats, les autoritats no miraven prim a l’hora d’anunciar reformes que, coneixent la precarietat pressupostaria a l’ajuntament de Campos, moltes d’elles estaven condemnades a no fer-se. Però el 18 de juliol, quan s’inauguraven les poques que s’havien fet, era costum anunciar les de l’any vinent. Tot era tenir il·lusionada la gent!.
Així, l’any 1955, el 12 de febrer s’informa de la construcció d’un nou quarter de la Guardia Civil, per així, un cop desallotjades les dependències de l’antic convent, poder-hi fer el nou Ajuntament, Correus i Telégrafos. Haurien de passar vàries dècades per veure construït un nou quarter i les dependències del convent son avui buides i sense restaurar. El 13 de novembre s’anuncia l’asfalt de la carretera de Sa Ràpita, que tornen anunciar dia 15 de desembre. L’any 1956, el 2 de febrer, s’anuncia ni més ni manco que la construcció de 50 habitatge protegits a Sa Canova de n’Alou, al final del carrer Nunyo Sans. A la mateixa crònica també s’anuncia la gestió per a la construcció del mercat d’animals, obra que el periodista havia reclamat moltes vegades a cròniques anteriors i diu: “ Será construido, y nada menos, que en los terrenos citados por este cronista, los mejores de la población sin duda alguna…”. El 4 de març s’anuncia la construcció del “Centro de Higiene Rural y la casa del médico” a uns terrenys propietat de l’ajuntament i que llavors serien venuts sense que es construís el projecte esmentat. El 22 de juliol s’anuncia “la restauración del artístico y viejo molino maquinero de en Bujosa por la Asociación Amigos de los Molinos” El referit molí encara està tal qual. El 13 d’octubre s’anuncia l’obertura del carrer Rincon.
L’any 1957, el 3 de març s’anuncia que la carretera de Sa Ràpita encara no esta asfaltada. El 23 de novembre, es fa a saber que s’urbanitzarà la plaça de l’Estació, cosa que no es durà a terme fins unes centúries més tard.
L’any 1959 s’anuncia que serà desviada la carretera de l’estat que travessa el poble, a través de la prolongació de les rondes urbanes. Aquest fet no seria realitat fins 30 anys mes tard i les competències sobre la carretera l’ajuntament de Campos no les recuperaria fins fa pocs anys.
Al marge de l’asfalt dels carrers i dels projectes no realitzat, alguns altres projectes si arribaren a bon port, vegem-ne alguns: L’any 1955, el 9 de març s’informa de la subhasta de solars al cementeri. 20 de novembre, sembrat d’arbres al carrer Nou. L’any 1956, el 14 de novembre, sabem que es sembraran arbres al carrer Vazquez de Mella. L’any 1957, el 26 de maig s’informa de la urbanització de la placeta del Convent. L’any 1958, el 16 de març s’informa de la urbanització de Sa Ràpita ( a partir de la segona línia). El 2 d’abril de la construcció de la nova peixateria i el 1 de juny de la placeta de Sa Creu d’en Verdera.
El 24 de desembre de 1958, s’informa que “La labor urbanística local ha tenido transcendencia provincial” i valora “la tenacidad del alcalde D. Gabriel Sunyer”. Aquest polític seria conegut com el batle que va asfaltar els carrers, si bé comparant les notícies que ens donen les cròniques dels altres pobles, la majoria informava de obres similars.
Notícies sobre el progrés i novetats.
L’any 1955, dia 21 de març informa sobre la benedicció del taller tipogràfic del senyor Roig i de la instal·lació de nous sortidors de benzina a la Plaça de la Creu (els anteriors dataven de principis de segle). El dia 20 d’agost informa sobra la instal·lació d’il·luminació de neó al passeig de la vila. L’any 1956, dia 7 d’octubre, s’informa de la inauguració del nou local de Telégrafos. Dia 9 de novembre la crònica es fa ressò d’una important notícia sobre el servei d’energia elèctrica “Hace unas semanas viene disfrutando del servicio ininterrumpido todo el dia, gracias a Electroagrícola S.A”, això permetrà que els comerços incorporin frigorífics i altres millores fins ara impossibles.
L’any 1957. Aquest any, degut a les millores en les comunicacions marítimes (de Màlaga a Nova York, el trajecte ja es feia amb 7,5 dies, per posar un exemple) venen d’Amèrica i especialment de l’Argentina molts campaners emigrats dècades abans per visitar els seus familiars i això queda reflectit a algunes cròniques.
L’any 1959, trobem una curiosa crònica de l’arribada del primer aparell de televisió al poble, era dia 22 de març. El 2 d’abril de 1960, s’inaugurava el servei semiautomàtic de telèfons per donar cabuda a 133 abonats.
Les cròniques de foravila.
Tenint en compte que el municipi de Campos, tenia un economia molt vinculada a l’agricultura, especialment a la ramaderia, no és d’estranyar que el nostre periodista, omplís el Baleares amb notícies relacionades. Parla de coses senzilles, com és ara de les temporades dels esclata-sangs, com la sorprenent notícia del 9 de març de 1955, que informa sobre “setas a destiempo”. Els següents anys anirà informant de quan apareixen aquests suculents productes i els seu preus (al voltants de les 40 pessetes el kilo). El 4 de desembre de 1955 informa d’un magnífic exemplar porcí de 410 kg a sa Vall i alaba la introducció de noves races porcines que fan possible aquest miracle. El mals a la agricultura que la nevada de 1956 van produir a la contrada de Campos, són analitzats a una llarga crònica, de similar contingut a la que es publica de Llucmajor. A través de diferents cròniques parla de les campanyes de recol·lecció de les tàperes, dels albercocs i de les ametles, aportant preus i qualitat de la collida. També dóna importància a collites avui dia desaparegudes, com les de figues de moro hivernenques. Dona noticia de les queixes del pagesos pel preu abusiu de la llavor de la patata, que és el doble que el que es paga a Sa Pobla, però es clar, degut a la manca d’una efectiva cooperativa pagesa. Crida l’atenció de la manca d’olis lubricants i també del racionament del combustible pels incipients motors d’explosió per regar els horts campaners. Finalment aporta una curiosa crònica de 17 d’agost de 1960 sobre la benedicció (inauguració) de les Salines de Llevant (les que actualment es troben a la vorera del camí d’es Trenc.
Necrologia.
Miquel Roig, el nostre periodista, tenia una especial sensibilitat per aquest tema. El fet és que la crònica dels morts que cada any es publicava juntament amb altres articles al programa de festes de Campos, i que encara ara es segueix publicant, va ser sempre cosa seva.
Pràcticament totes les cròniques del diari Baleares que firma el nostre autor tenen un apartat de necrologia, fent esment de si la persona havia estat destacada en vida ( o era amic o veïnat seu) dedicava al difunt un poc de temps i lletres. Les paraules que dedicava al difunt eren sempre de lloances i sempre acabaven de manera molt semblant, destacant les virtuts cristianes, la resignació de la malaltia que patien etc. Quan va morir una senyora de Campos, enteneu senyora com a pertanyent al senyoriu local, acaba la crònica dient “Bajó al sepulcro rodeada de los que en vida la trataron, dado su caracter franco y arraigadas virtudes cristianas”. El 5 de juny de 1960, escriu sobre la mort del pintor i fill il·lustre de Campos, Pere Càffaro, molt sentida a la població. El 22 de novembre del mateix any, escriurà sobre un humil fuster, l’amo en Julià de sa Serra, explicant que confeccionava roncadors i baldufes, juguetes tan estimades quan el nostre periodista era nin. La crònica per ventura més impactant i molt ben escrita és la que dedica a Francisco Santandreu Sala, “Es Baldat Saleta”. Fixeu-vos fins al punt que pot arribar a servir una petita investigació com aquesta, que de petit me contaren la història d’un home baldat que anava amb un carret estirat per un ca, cosa per mi casi incrèdula i per això oblidada des de llavors, pensant que me contaven cuentos de nin petit i de cop apareix una transcripció històrica del fet. Quan vaig descobrir aquesta crònica, vaig poder saber en tota classe de detalls la veritable història, fins hi tot el que l’animal era un ca de Bou i que nomia “Carinyo” La notícia és del 4 de novembre de 1956.
Les aportacions històriques. El “Quizás usted no sepa”.
Com a gran aficionat a la història, el nostre periodista no deixava passar ocasió per fer vertaderes transcripcions històriques aprofitant alguna que altra notícia. Així, les notícies de proclamació de fills il·lustres, van acompanyades d’un extens treball històric de les seves vides. Quan informa dels actes sobre el centenari del començament del nou temple parroquial, segueix l’article amb una llarga transcripció dels fets, fins i tot aportant notícies inèdites, captades, ben segur, de les que circularen de paraula a través de les poques generacions transcorregudes des de llavors. Quan fa crònica sobre la reforma de les campanes, altra tant, relatant-nos la història d’aquests instruments. Quan canvien de rector, altre tant amb les històries dels rectors que han passat per Campos. Quan informa el 4 de març de 1956 sobre el projecte del Centro de Higiene Rural, acompanya una extensa crònica sobre l’antic hospital de Campos. No s’escapava cap secció del seu noticiari que no li trobés vinculació amb la història, així, quan el 18 de maig, va morir el darrer campaner amb el llinatge Tallades, acompanya tota la història dels Tallades a Campos des de la fundació de la vila. Al marge de totes aquestes notícies relacionades, la cosa és que de tan en quan, sense més ni manco, quan descobria algun fet que considerava destacat per la història local, amollava sense venir a compte algun article completament d’història, sense cap notícia que donar, més que el fet de que ell se n’havia donat de la cosa i ens feia participes a nosaltres.
La seva sessió favorita, era la que usava molt sovint, baix el títol del “Quizás usted no sepa”, sempre com a noticia intercalada quasi al final de l’article. A vegades si tenia relació amb la notícia i a vegades no, però procurava que les dades històriques que aportava aquell dia tinguessin una mínima vinculació. És just dir, que donat que el nostre periodista, malgrat haver recollit durat tota la seva vida noticies històriques i haver-ne fet crònica d’altres contemporànies com a cronista de la vila, ha publicat poca cosa. Per aquesta raó, i de manera precipitada i mal garbada, es vàrem publicar unes miscel·lànies, mal recopilades i mal estructurades (jo hi vaig posar la petita biografia, desconeixent però el contingut exacte del llibre). En aquesta miscel·lània manquen moltíssim escrits de gran qualitat com és ara la majoria dels que jo he pogut contemplar per a realitzar aquest treball i això sense haver consultat la seva paperassa que es troba en mans privades.
Els moviments i viatges dels campaners.
És una secció molt curiosa i hom pot pensar que no encaixa dins la mentalitat d’avui dia, dons en aquell temps, pareix ésser que ningú se’n podia anar a fer un viatge d’incògnit, doncs a la propera crònica del Baleares, sortia la noticia per tots el lectors campaners. Al marge dels viatges de gent que venia i alguns, pocs, que anaven a visitar els parents d’Amèrica, tenien cabuda en aquesta secció el estudiants campaners a la península, els pocs noviis que sortien de Sa Roqueta i els atrevits aventurers que anaven a terres europees. Entre aquestes seccions de notícies vaig trobar tots els viatges que va realitzar el meu padrí Miquel i el meu oncle Julià, quan els dos tenien el comerç de fruites a la ciutat francesa de Lille.
La Cultura.
La Cultura, no té una sessió específica dins les cròniques, ni tampoc l’esport, però de tan en quan publica alguna notícia interessant, vegem-ne algunes: L’any 1955, el 12 de febrer, baix l’encapçalament de “Pictóricas” informa de l’arribada del pintor Miquel Aguiló provinent de Madrid, on ha estat fent còpies in situ al museu del Prado. Per aquesta època comença a fer un seguiment de la carrera de Joan Veny i Clar, en qui ja veia un brillant futur, actualment és Fill Il·lustre de Campos. L’Any 1956, el 12 de febrer, com a encapçalament de notícia, publica: “Campos necesita una casa de cultura”. Insistirà altre cop a l’article de 23 de febrer, baix el títol “Dando vueltas a la biblioteca”. Informa també dels començaments i finalització dels cursos escolars. Aquestes notícies les posava bàsicament perquè moltes famílies ni sabien quan havien de enviar els seus nins a l’escola. Informà també de la publicació dels llibrets sobre les vides dels fill il·lustres que s’anaven proclamant a la vila, així considerava que la gent, sabent-ho els aniria a demanar a la Sala. Informa del nins que han estat becaris de l’Ajuntament. Admirava també a les persones que feien estudis històrics, així, informa a la crònica de 24 de desembre de 1958 de l’estada per la comarca campanera de José Mascaró Pasarius, realitzant treballs de camp pel seu mapa general de Mallorca (Corpus toponímia). El 26 d’octubre del mateix anys, informa sobre la publicació d’una interessant monografia relacionada amb la prehistòria de Campos, realitzada per Juan Vidal Ollers (la feina es va fer els anys 1932 a 1934 i no serà publicada fins aquest moment). També informa de les visites a les nostres terres el 22 de juny de 1959 de los “Amigos de los Castillos”, encapçalats pel Compte d’Alocau.
L’esport.
De l’esport a Campos, s’informava a la apartat que el diari disposava a l’efecte i la majoria de vegades per periodistes del ram. Al nostre cronista, de tan en quan incorporava algunes notícies. El 22 d’abril de 1955, torneig local d’escats. Com no podria ésser menys, el 26 de juny parla del campionat de balears de ciclisme en pista darrera motos, al velòdrom de Campos i que tanta afició tenia entre els campaners. Trona al mateix tema, amb Timoner com a notícia dia 17 de setembre. No tot el ciclisme es limitava a la pista, dia 19 de febrer de 1956, informa d’una carrera amb ruta per carretera. Dia 17 de juny del mateix anys, parla de la inauguració de la Societat Esportiva Campos. Però les coses no devien anar molt bé pel futbol, així el 16 de febrer de 1958 informa “Nos hemos quedado sin campo de futbol” i de la noticia que transcriu destaquem “A principio de año fué labrado, sembrado de habas y quitadas las porterias” també diu “hacia varias temporadas que el CD Campos no intervenia en las competiciones oficiales por el poco apoyo recibido de la afición”. Finalment inclouré dins aquesta secció un fet del qual encara alguna persona major en parla per la vila, que és l’anada a peu i tornada a la vila de l’amo en Miquel Caganya el titular diu: “La azaña de un andarín de 82 años” afegeix “Miguel Mulet Ginard, cubre a pié la distancia Campos-Palma-Campos en 14 horas 12 minutos” de la notícia se’n van fer ressò altres mitjans de comunicació i a la vila va ser rebut com un autèntic heroi.
Les critiques al govern local a través de les cròniques periodístiques.
Són curiosíssimes les seves crítiques així com les seves propostes al govern local i no tan local, vegem-ne algunes: L’any 1955 el 23 de gener denuncia que volen tallar un pi a la plaça del Pou Nou (no serà tallat). El 21 de març, amb motiu de l’asfalt del primer carrer de la vila, comença un seguit de cròniques, queixant-se de la manera que s’ha fiscalitzat l’obra, (repartiment dels metres quadrats entre els veïns) i més encara de la manera tècnica que s’ha duit a terme (els 5 kg d’asfalt per metre quadrat el troba excessiu). Aquest fet va portar problemes al nostre periodista i hagué de fer un aclariment a una de les cròniques posteriors, l’únic que he trobat a l’estudi i que diu, en resum “Aclaración: hay que decir que el aparejador se ha basado tanto en el orden técnico, como en el jurídico, a lo ordenado por la ley para tal clase de trabajos, aclaración que gustosos hacemos para salvaguardar la honorabilidad profesional de nuestro buen amigo...”. Tot això durarà poquíssim, ja que, advertint el nostre periodista de que davant la plaça Major es produïa un grandíssim bassiot i que en asfaltar el problema s’agreujaria. No essent escoltat i degut a la gran ploguda que va fer el dia de les festes d’Agost, es va haver de canviar de lloc el ball. Tornà atacar a l’aparellador dia 20 d’agost dient ”Al “tecnico” que se cuidó del arreglo de tal capital laguna le faltó el ojo clínico y tecnicismo, ya que la única verdad es que durante el invierno volveremos a tener balsa y sus derivados”. El resultat d’aquest enfrontament va anar a favor del periodista, ja que el tècnic no tornaria ser contractat per les següents obres d’asfalt. Tocant a altres temes, el 9 d’abril es queixa de la necessitat d’ampliar les línies telefòniques, ja que les 22 línies instal·lades l’any 1929 resulten insuficients (ho aconseguirà). A la crònica de 23 d’octubre, en haver parlat de la passada fira afegeix ”la nota discordante, secular en esta población y no nos cansaremos de repetirlo ya que contituye un aprobio para la categoria de Campos, es el lugar asignado para el mercado de ganado, aquello parece un zoco africano. Seria hora de que nuestras autoridades municipales, que tanto interés toman a las reformas urbanas de la población, decidieran emprender la lloable tarea de construir un mercado ya que Campos hace años clama por él” (no ho va aconseguir). Dia 13 de novembre amb motiu d’informar sobre l’asfalt de la carretera de Sa Ràpita, diu “El dia que por casualidad visite nuestro litoral algun mago de las finazas estranjero y descubra la preciosa y extensa playa, una de las mas bonitas de la isla, que se prolonga desde la torre de Sa Ràpita a la Colonia de San Jorge, con un mar de arena blanquísima, entonces se iniciarà para Campos y su zona marítima una época de esplendor y efervescencia turística de capital importancia para nuestra comarca” insistirà en el tema l’any següent, quan a la crònica de 5 de juliol informa sobre la visita del ministre d’obres públiques i diu ”lastima que no visitara la ribera del mar para percatarse de la necesidad de una carretera entre la Ràpita i la Colonia. (no ho va aconseguir).
L’any 1957 insisteix en que la carretera de Sa Ràpita segueix sense asfaltar i es queixa també de la “Curva de la Muerte” de la carretera de Palma. Dia 8 de setembre, fa una forta crítica sobre els preus de la tarifa elèctrica, recorda, Falange, abans de la guerra, feia comptes llevar els comptadors de les cases (sic) i finalment recorda que si els preus han de pujar tant, benvinguda sigui a Campos la central tèrmica d’Alcúdia (aviat GESA compraria la central local de Campos , encara que el preus seguirien pujant). Dia 6 de desembre de 1958, com a gran entusiasta de d’urbanisme campaner i coneixent ben bé el plànols vigent aleshores (Garau 1931), més que els propis tècnics municipals, se n’adona que GESA, planta un pal enmig del que ha de ser una futura glorieta i en fa una ferotge crítica encapçalada amb un “Abuso intolerable”. Amb la GESA, seguirà estant enfadat, ja que amb motiu d’haver comprat la companya local, la nova concessionària instal·la noves línies a les façanes dels carrers, produint-li espant per la poca sensibilitat amb el patrimoni arquitectònic i a la crònica del 24 de maig de 1959, critica les “palomillas en las fachadas que los de Campos llaman cubanitos”. El mateix any, el 5 de desembre denuncia un “arboricidio” ja que volen tallar el gran pi de la rectoria. L’arbre encara és al seu lloc.
Miquel Ballester Julià.