El temps del Còlera a Campos
Una mirada cap enrere a la secció de Sanitat de l’Arxiu Municipal.
Una vegada més tenc la gran satisfacció de poder compartir amb vosaltres alguna notícia de l’Arxiu municipal. Enguany tot és diferent, la “nova normalitat” no té res de normal. Fa molts d’anys que no vivíem unes festes de la Mare de Déu d’agost com aquestes. Tot el planeta està sota la pandèmia de la Covid-19, esteim parlant d’una epidèmia mundial amb unes conseqüències sanitàries i econòmiques que no auguren res de bo. Us he de confessar que no em pensava mai que a dia d’avui amb tots els avanços dels que disposam poguéssim viure una situació semblant. Però ja ho diuen: “No hi ha temps que no torn”.
Al llarg del temps, la humanitat ha estat víctima de moltes epidèmies, qui no ha sentit parlar de la “pesta negre” o de la “pesta bubònica”. Concretament a Mallorca, la historiografia que ens parla d’aquesta malaltia comença a partir del segle XIII, just desprès de la conquesta catalano-aragonesa. La primera epidèmia de pesta bubònica que trobam documentada és la de 1230, que aparegué després de Pasqua i moriren moltes persones, entre elles molts de nobles que vingueren amb el rei Jaume I a la conquesa de Mallorca.[1] La darrera fou la de 1920, que afectà únicament Son Servera, Artà, Sant Llorenç i Capdepera.
Les epidèmies de pesta eren molt virulentes, causaven moltes baixes a la població, però no eren les úniques. Després de la darrera estocada de la pesta, al 1865 va arribar a Mallorca la primera i única epidèmia de còlera[2] que va tenir els seus inicis al 1854 a Andratx. Totes les epidèmies tenien en comú que arribaven a la nostra illa per la mar, per aquest motiu la millor prevenció era establir un sistema de control de tota la costa.
A l’Arxiu Municipal de Campos hi ha un lligall de la secció de Sanitat compost per varis expedients relatius al Còlera[3]. La primera acció per evitar l’entrada i el contagi d’aquesta malaltia era establir un cordó sanitari que es centrava principalment en controlar la costa. Aquesta vigilància implicava una gran organització i logística. Les ordres venien de l’Estat, l’exèrcit era l’encarregat d’executar-les i l’Ajuntament i la Junta Local de Sanitat coordinaven i subministraven tot el necessari.
Entre el 1849 i 1850 l’Ajuntament de Campos, per ordre estatal, va elaborar un «Padró General per al servei d’allotjament del cordó sanitari»[4]. El poble de Campos tenia l’obligació d’allotjar els militars que formaven el batalló responsable d’aquest cordó. En aquest padró es comptabilitzen 324 habitatges, cada un podia allotjar un militar. Les cases més benestants s’oferien als càrrecs militars de més alta graduació, mentre que les més humils eren per als soldats. (veure figura 1- Padró allotjament militars cordó sanitari)
Resoldre l’allotjament dels militars només era la primera passa. L’Estat, l’Exèrcit i l’Ajuntament s’havien de coordinar per subministrar els queviures, els estris i tot el que fos necessari, així com la conservació de les garites de vigilància. A l’expedient de batlia núm. 119 de l’any 1854 es fa referència a la necessitat de fer les obres necessàries de manteniment del quarter o garita de la Ràpita i del Port de Campos[5]. La salut de la població era el més important i l’objectiu principal era contenir l’entrada del còlera.
A l’estiu del 1854 arribà a l’Ajuntament una circular del governador interí de la província de les Illes Balears que donava compta de la situació de l’epidèmia del còlera al continent europeu i a la península ibèrica, especificant les disposicions preventives i higièniques de caràcter obligatori per a la població. Les autoritats, l’Ajuntament de Campos, les Juntes Municipals de Beneficència i de Sanitat eren les encarregades del compliment d’aquestes prevencions i de sancionar als infractors en funció de la seva gravetat. (veure figura 2 – circular del governador José Miguel Trias).
L’expedient de batlia núm. 120 de l’any 1854 ens dona molta informació de tot el desenvolupament de les accions dutes a terme a traves de les actes de la Junta Local de Sanitat. L’Ajuntament de Campos i la seva població varen respondre seriosament a aquesta alerta i la seva implicació va ser important.
Una circular publicada en el Butlletí Oficial núm. 3479 de 14 de març de 1855 obligava a elaborar setmanalment unes estadístiques sanitàries. A l’expedient de batlia núm. 123 podem observar els llistats que els facultatius de Campos enviaven cada setmana a batlia. Aquests llistats comencen el 6 de juny i acaben el 26 de novembre, especifiquen clarament el tipus de malalties, el nombre de malats, diferenciant homes i dones, els curats i els difunts, es tracta d’una estadística molt explícita. Consten 20 morts, 10 homes i 10 dones, cap d’ells per còlera, únicament un home mort per «diarreas» (veure figura 3 – estadístiques setmanals).
El darrer expedient que trobam en aquest lligall és el núm. 263 de l’any 1864, relatiu a la provisió de la la vacuna per a vacunar els nins del municipi.
Malgrat tots els esforços de prevenció i contenció a nivell insular, al 1865 es va declarar la primera i única epidèmia de còlera que envaí Mallorca. El nombre d’afectats fou de 8.262 persones, de les quals en moriren 2.491. El nucli més castigat fou Palma, que va comptabilitzar 2.175 morts[6]. La bibliografia consultada no cita Campos com a poble afectat per aquesta epidèmia, en els expedients del Còlera tampoc hi ha cap referència, però en el Llibre de registre de defuncions de 1965, podem apreciar que a partir del mes de juny hi ha un augment considerable de defuncions per diarrees i gastroenteritis, i malauradament, en el més de setembre i octubre, es registren 5 morts per còlera morbo asiàtic[7], 4 dones i 1 home.
Aquesta epidèmia no tengué una elevada mortalitat a Campos, però hi va arribar. Els campaners i campaneres varen lluitar contra el Còlera, les mesures de contenció i els esforços de tots els varen protegir d’una elevada taxa de mortalitat per aquesta malaltia. (veure fig.4 – Llibre de defuncions 1865)
Beatriu Zamorano Galmés
arxivera municipal de Campos
Campos, juliol de 2020
[1] GRAU SANCHO, P.: “La historiografia de les epidèmies a Mallorca. (segles XIII a XIX)», Gimbernat 2002, 37, P. 197.
[2] GRAU SANCHO, P.: “La historiografia de …», P. 206.
[3] Arxiu Municipal de Campos, Sanitat, 5.
[4] AMCP, Sanitat, 5. «Padrón General para el servicio de alojamiento del cordón sanitario». 1849-1850.
[5] AMCP, Sanitat, 5. Exp. núm. 119, 1854.
[6] GRAU SANCHO, P.: “La historiografia de …», P. 206-207.
[7] AMCP, Justícia 156, P. 151-153