#DIARIC CULTURA El Festival “Clàssics Cultivats” segueix amb el fons musical de la compositora mallorquina Matilde Escalas (1870-1936)

El Festival “Clàssics Cultivats” segueix amb el fons musical de la compositora mallorquina Matilde Escalas (1870-1936)

by Diari Campos

MATILDE ESCALAS serà el segon concert del I Festival de Música Lírica a Campos “Clàssics Cultivats” a càrrec del tenor José Manuel Sánchez i el pianista Francesc Blanco. L’audició, el pròxim diumenge 20 de juny a les 19.30h a la sala d’assaig de l’Edifici Polivalent, consistirà en la presentació del disc del fons de la compositora, intèrpret i pedagoga vuitcentista Matilde Escalas. Aquest és un dels pocs fons íntegrament format per un corpus d’una dona compositora que ha sortit aquest any a la llum amb la recuperació de la seva música enregistrada i amb el concert en viu. S’hi podran escoltar les obres a veu i piano “Flor de lliri”, “Agosto”, “Horabaixa”, “Desiderio”, “Amore”, “Anyorança”, “Notte d’amor”, “Nocturn”, “Lo brot de romaní”, “Ate”i “Perquè?”. A piano sol, “Aubada”, “Stanley” i “Vals Boston”. Les entrades del concert es poden recollir a l’Ajuntament de Campos o a través de https://ticketib.com/es/events/matilde-escalas-a-campos-campos

Biografia
Matilde Escalas Xamení (Palma, 1870 – 2 de febrer de 1936). Filla d’un apoderat de banca, Jaume Escalas, i de Rosa Xamení, va ser educada en el si d’una nombrosa família de set germans, en un ambient musical i cultural molt refinat: na Victòria era cantant, en Jaume tocava el clarinet, en Fèlix era pintor i escriptor… Na Matilde, per la seva banda, destacà en els camps de la interpretació, la composició i la pedagogia musicals.

Començà a estudiar música a Palma, però havent mostrat ja de petita grans aptituds per a la musica i l’art, els seus pares la van enviar a Barcelona per ampliar la seva formació i al 1882 ja estudiava composició amb Felip Pedrell. S’integrà en l’ambient inquiet i bohemi de la Renaixença i conegué Isaac Albéniz i la colla d’artistes que l’envoltaven, entre els quals Santiago Rusiñol, amb qui assistia a les trobades a ‘Els Quatre Gats’. Visqué també a París, on conegué Eric Satie i sembla que publicà aleshores algunes de les seves obres.

Després Matilde Escalas feu llargues estades a la residència familiar de Santanyí als estius, mentre passava els hiverns a Palma, on es relacionava amb els ambients culturals illencs i feia concerts per a grups reduïts d’amics. El 1914 va rebre el nomenament provisional de professora de música a l’Escola Normal de Mestres de la capital mallorquina. Després d’un casament al 1903 semblantment forçat, amb Antoni Rosselló Sendra, de qui immediatament es divorciaria, es retirà al nord de l’illa, i durant llargs anys romangué en l’obscuritat pública; morí el 1936.

Obra
Va pertànyer a la prolífica generació de compositores del Modernisme (Carme Karr, Lluïsa Casagemas, Narcisa Freixas, Isabel Güell, Lluïsa Denís).Tenia com a pianista un altíssim nivell professional, però com a compositora, malauradament, se n’ha conservat poca obra manuscrita o publicada. Treballà per a Pedrell i Albéniz, probablement en instrumentacions, o en composicions senceres que mai no va signar. Part de l’obra de Matilde Escalas es perdé en l’incendi de la casa del seu germà durant la Guerra civil i per això de les obres que va compondre només se’n conserven unes cinquanta partitures, tant manuscrits com edicions, més alguns originals d’obres editades. L’obra conservada –cançons per a veu i piano, i obres per a piano sol, amb influències de primer italianes i posteriorment franceses– mostra un estil vocal proper a l’operístic italià o bé d’inspiració popular en les peces de piano, d’acord amb els principis estètics establerts pel mestre Pedrell que després continuarien Albéniz i Granados. També va ser autora de ballables.

Model d’un quadre
El pintor Santiago Rusiñol la va suposadament retratar en la peça Miss Mac Flower (i potser en altres obres). El quadre, que pertany a la col·lecció sitgetana del Cau Ferrat, va ser restaurat el 2016, després d’haver estat exposat a Palma de Mallorca i Saragossa durant l’exposició El Greco: la mirada de Rusiñol.