Les persones ens deixen algun dia; però la seva obra queda entre nosaltres, com és el cas de Dona Joana Cortés. Vull treure a llum el record de la mestra de les nines, que les va instruir a l’escola pública de primària al període que va des del començament de la 2n República fins la primera dècada del franquisme. Temps obscurs, truncats per la guerra civil espanyola i que els silencis i l’oblit s’han encarregat d’arraconar una part de l’evolució històrica de l’ensenyament a la nostra Vila de Campos. Parlar de Dona Joana Cortés, com d’altres mestres que destacaren dins el món de l’ensenyança a la seva època és parlar sobre una «bona mestra», que tenia caràcter i apreci per les nines i les famílies. Avui setanta anys després reviurem la seva estada entre nosaltres a Campos i també el pas de les escoles unitàries de nins i nines, ubicades a l’església i a l’hospital fins a poder gaudir de l’escola nova «Ses Escoles», quan acabà la guerra: però també per mitjà de la mestra dona Joana, en ella hi podem veure-hi la imatge casi repetida de totes aquelles mestres que continuaren la seva labor docent a l’escola graduada. Sense anar més enfora, ja trobam les mestres de les nines a les escoles rurals de Son Catlar i del Palmer, bastides en l’època de la República. Com no, hi podem recordar a la mestra de Campos, Dona Sebastiana Mayol, que anava amb un carretó i una somera a la unitària de nines del Palmer, i que més endavant passaria a la graduada de Campos.
Encara hi ha un altre motiu per a parlar de la mestra Cortés i és que l’any 1985 no va poder venir als actes de cinquantenari del Col·legi Públic, per raons de salut, i ara li retrem homenatge amb aquest record del seu magisteri a les nines que van anar a escola amb ella. Cada època té els seus mestres i alumnes, i des de la circumstància del moment històric hem de considerar l’esforç i la bona disposició del docent i el deixeble dins el marc socioeconòmic que els ha tocat viure. Els vint-i-un anys de la docència de la mestra Cortés, representen la meitat de la seva dedicació en el nostre poble: un model de mestra sempre dins una escola unitària de nines, encara que formàs part de la graduada. Aquestes alumnes rebien la formació i aprenentatge de la bona mestra any rere any, fins acabar els estudis primaris: El lligam efectiu entre mestra i alumnes era molt fort.
Dona Joana Cortés Cortés va néixer a Ciutat l’any mil nou-cents nou: Fou filla d’una família nombrosa – eren dotze germans – i benestant, que regentava el conegut negoci d’abastament, conegut per S’Agrícola, o també Cas Cigarro. Na Joana va escollir la carrera de Magisteri, que es feia a la Normal de Palma. Després de les oposicions obtingué la primera plaça de mestra a l’escola unitària de Figueiroa (Ourense): Era normal a aquella època i durant molt de temps que el primer destí d’un/a mestre/a fos a la Península. El curs següent, el 1r d’octubre de l’any 1931 va tenir la plaça definitiva a Campos, on hi va estar fins l’any 1952, això suposa que hi dedicà la meitat de la seva vida docent. Per ella havien passat moltes promocions de nines des de la «Escuela de Ynstrucción de Niñas», una unitària ubicada a l’antic Hospital de la Vila i vora la «Escuela de Ynstrucción de Niños», que estava a l’esglèsia de l’Hospital, durant la 2ª República, fins els dotze anys a l’Escola Graduada. En aquesta sempre es va dedicar a la formació i educació de les nines, i realment seguia essent una mestra d’escola unitària dins uns graduada. Després per concurs de trasllat passà a la graduada de Son Espanyolet de Palma, per acabar la seva docència el setembre de 1973 a la unitària del carrer Sans de Ciutat. Es va jubilar amb més de quaranta anys de serveis.
Damiana Ballester Adrover, ja complerts els vuitanta anys em dóna informació sobre Dona Joana Cortés, la seva mestra, com l’anomena. Na Damiana passa a l’escola graduada després de la Primera Comunió als 7 anys; ella prové de l’escola de les monges, que donaven ensenyament tant les Franciscanes com les del Sagrat Cor. A ca les monges havia après les primeres lletres i a calcular. Estem a l’any 1944, durant la postguerra espanyola. L’any següent es va promulgar la llei d’obligatorietat d’escolarització de tots els nins i nines als cursos d’ensenyança primària, o sia 6 cursos (des de 6 anys fins a 12).
La mestra venia de Ciutat amb el tren per assistir a la seva classe. Durant la setmana vivia a una casa de Can Pepito al carrer Fra Joan Ballester, 37, on hi impartia classes particulars a les nines que sol·licitaven ajuda per als seus estudis o també que no podien anar regularment a l’escola: En aquell temps l’absentisme escolar era del 20% entre els matriculats, a part dels nins i nines que no anaven mai a escola. Em conta na Maria Mascaró (Planisi), que era veïnada de la mestra, que quan tenia 5 anys la seva mare la confià a la mestra: Aquesta la se’n duia a la classe i li va ensenyar a llegir i a escriure, com també a fer comptes, ja en aquesta edat primerenca; però na Maria Planisi m’alaba especialment la gran formació educativa que va tenir la seva mare gràcies a la mestra Cortés. Els primera anys de docència a Campos Dona Joana vivia en companyia de la seva germana Victoria Mercedes; encara que avui paresqui inversemblant, això era un valor afegit per a una mestra durant la 2ª República.
Na Damiana Ballester venia a l’escola en bicicleta des del seu hort de Can Toni Paulo, a Es Tallant. Feia quatre quilòmetres cada camí (i en feia 4 cada dia!), però ella hi anava amb molt de gust, perquè a l’escola de Dona Joana s’hi sentia molt bé, aprenent cada dia aquells fonaments bàsics d’ensenyança que li havien de bastar per a tota la vida. Així com ella, altres condeixebles de la Vila com foren Bel Jardins, Jerònima Ramonella, ses Valeres Bàrbara i Apol·lònia, Llucia de Son Blanquet, Apol·lònia Mongeta… Recordam ara com era la classe: Tenia sis taules llargues amb vint-i-quatre cadires i a damunt de cada taula uns tinters quadrats porcellànics de tipus modernista, dins una capsa de cartró per no fer taques de tinta, on les alumnes hi mullaven la ploma de plomí cada dues alumnes; al fons hi havia uns grans armaris amb estanteries per a guardar-hi els llibres.
Dins la penombra del temps recorda l’alumna Damiana a la seva mestra que distribuïa el temps de la classe amb els dos grups que formaven les nines: Les més petites de grau inicial i preparatori, i les majors de grau elemental i superior. Recorda també els antics mestres dels nins que foren els seus companys: Don Jaume Prohens Truyols, de Felanitx, i Don Miquel Monserrat, de Llucmajor; més endavant Don Pedro Ponsetí Olives, el director (que substituí a Don Jaume Prohens l’any 1948), Don Andreu Mas Manresa, Don Francisco Rosselló i Dona Francisca Vidal. Durant aquest temps hi havia separació de nins i nines a les classes, però es juntaven per a representar la comèdia i actes de final de curs, que feien cada any al teatre de Cas Marians. Dona Joana Cortés formava part de la Junta Municipal d’Ensenyança Primària, presidida pel senyor batle i sempre se li va tenir en compte les seves propostes.
L’alumna Damiana Ballester conserva com un tresor l’enciclopèdia que tenia per llibre de text: Fou l’únic llibre que va emprar durant la seva escolarització. Aquest manual que empraven les nines grans estava folrat al llom amb tela ja que havia de servir per a altres alumnes (germans o algun familiar), i duia per títol «Enciclopedia Escolar Grado Tercero» de l’Editorial Luís Romero.
Cada dia la mestra explicava dues lliçons, que les alumnes havien d’aprendre de memòria. Del llibre les alumnes aprenien el que tenien assenyalat a llapis i que era la part més fonamental de la lliçó. Les lliçons solien tenir dos tipus de lletra: L’ensenyança cíclica es basava a ampliar els coneixements cada curs, d’aquí la disposició de distintes mides dels paràgrafs.
La mestra posava en cercle les alumnes en torn d’ella, i li donaven la lliçó de memòria, lletra per lletra. Aquest sistema d’ensenyament era el que predominava als centres escolars; però no podem dir que la lletra «entra amb sang» a la classe de Dona Joana. Era una mestra que coneixia bé a les seves alumnes i el que de cadascuna podia aconseguir: Sempre ajudava amb dolcesa i paciència a les que més ho necessitaven. Segurament aquesta mestra coneixia la nova pedagogia de Maria Montessori, ja que a més d’inculcar l’hàbit a l’estudi i la lectura de forma individual a les alumnes, ella dedicava tota la tarda a fer labors per a afrontar la vida adulta. Aquestes labors consistien en fer randa de macetes, brodar, pintar, manualitats, etc.
L’enciclopèdia que empraren comprenia totes les matèries elementals per a una formació bàsica. Era molt completa i transferia els coneixements sempre partint d’aquest esquema: Explicació, dibuix, qüestionari i exercicis. El llibre i el quadern formaven el material escolar però l’ànima de l’ensenyament era la mestra. A la pissarra Dona Joana posava els comptes i els problemes adients a la lliçó d’aritmètica o de geometria que tocava cada dia. També ella feia corregir a la pissarra, per a la bona formació de la llengua, els dictats que provenien d’una lectura prèvia.
Quan es va jubilar Dona Joana, l’Ajuntament li va atorgar un vot de gràcies per la seva bona feina feta a l’escola pública de Campos. Per acabar anot a aquest escrit uns versos de Don Pere Ponsetí:
Tot Campos sent la partida
de la mestra que se’n va
que un nou destí la crida
i l’escola ha de deixar;
és trista la despedida
vint anys després d’arribar.
Nines grans he vist plorar
per Dona Joana Cortés,
no es podien consolar
i cau pel seu propi pes
que costa molt separar
ànimes que s’han entès
Pere Ponsetí
Campos, 9 de juliol de 1952
Campos, 12 de juliol de 2019
Damià Verger Rigo