#DIARIC ESPORTS Toni Alcinas i els dards, de la rutina a la passió

Toni Alcinas i els dards, de la rutina a la passió

by Diari Campos

Toni Alcinas Estelrich (Campos, 1979) és l’exemple real de com convertir una rutina amb la seva passió. Realment sorprèn que aquesta passió començàs de la rutina de fer el cafè amb els amics. No pel producte, tampoc per la companyia, sinó per la costum de jugar a dards. Alcinas, mecànic de cotxes de professió, sempre li tocava pagar el cafè, fins que un dia comença a guanyar partides fins a dia d’avui que gaudeix d’un palmarès espectacular.

D’això de la diana com a joc de bar ja en fa gairebé 25 anys, i aquest any vinent ja en farà 20 que competí per primera vegada al campionat d’Espanya, l’any 2000, fet que l’endinsà de cap dins aquest món. És a partir de 2004 quan ja comença a tenir més nivell i com diu ell “a fer bons papers”. L’any 2009, després de guanyar el campionat d’Espanya de la diana tradicional, el conviden a l’Open de San Sebastián, a Tolosa, un campionat amb els millors jugadors d’Espanya on hi guanya dos tornejos.

És aquí quan un fabricant de dards japonès d’Osaka es fixa amb ell per esponsoritzar-lo. L’any 2010 competeix a Tokio, al Japó, al Perfect Darts Tornament com a participant convidat, on es converteix en el campió asiàtic. Conta l’anècdota que des d’aquella edició no s’ha tornat a convidar cap dianista estranger. A la mateixa temporada, també és investit campió del món de diana electrònica a Las Vegas. Des de llavors, ha arribat a ser un dels esportistes més ben qualificats en el rànquing mundial dels Dards, arribant a situar-se entre els millors. Ara ocupa el lloc 54 a la PDC (Corporació professional de Dards) la major i més prestigiosa organització mundial d’aquest esport.

Però aquest món de les dianes, que es subdivideix en diana tradicional i diana elèctrica, també precisa d’un entrenament diari, punteria i concentració. La punteria és pràctica i la concentració és purament mental. Encara que es mou físicament, l’esforç és mental. Alcinas entrena dues hores diàries a casa, després de les deu laborals al taller de son pare, qui l’excusa sempre que ha de viatjar a fora. És un esport on segons Alcinas, es perd més pics dels que es guanya, però que permet conèixer participants de per tot arreu. En el seu cas, jugadors d’Amèrica, Àsia i Europa… podria viatjar a cada província espanyola i trobar-se amb un company, i en molt de casos, amb un amic. És un esport amb “poc pique”, quasi quasi només amb els bons…

El nostre dianista campaner explica que, a diferència d’Espanya on els esports estrella són el futbol i el tennis, Anglaterra té una desplegada cultura dianista mediàtica, ja que és l’esport més televisat, fins al punt que l’han reconegut com a jugador de dards pels carrers i dins els bars del país anglosaxó. L’afició és tan gran que per veure en directe aquestes competicions es mouen grans masses, congregant-se així milers d’espectadors.

El proper 25 de novembre, Alcinas participarà a la classificatòria de Manchester per jugar al desembre al Mundial de Londres celebrat al popular Alexander Palace. A llarg plaç s’està preparant per l’any que ve participar al ProTour d’Anglaterra i Alemanya. Més enllà d’aquesta data, el futur d’Alcinas als dards és complicat, ja que els ha de compaginar amb el taller familiar i des de fa només vint dies amb la seva vida com a pare de família.

Les seves altres passions, pescar i caçar, també s’han hagut de veure interrompudes per la de viatjar i conèixer món i altres cultures, ja que en tots aquests anys s’ha hagut de traslladar cinc vegades al japó, sis a la Xina, tres a Las Vegas, un a Carolina del Norte. Entre Anglaterra i Alemanya ja ha perdut el compte, tal vegada més de cent. També, si aquest esport es convertís en olímpic, no dubtaria en participar-hi. Per això, i des de l’Ajuntament de Campos, l’encoratjam a seguir amb aquesta pràctica esportiva que l’ha fet tan feliç i que l’ha duit a passejar el nom de Campos arreu del Món.