Avui la nostra redacció es trasllada a Bilbao per parlar amb el jugador de bàsquet Tomeu Rigo Gual (Campos, 1997). Fill de Maria Gual i Mateu Rigo. Un jove de 22 anys que de petit estudia al Col·legi Fra Joan Ballester fins als catorze anys quan és becat per Cajasol (Club Real Betis de Bàsquet) i es desplaça a Sevilla on compagina els seus entrenaments amb els estudis d’ESO i Batxillerat. Actualment viu a Bilbao i estudia Turisme a distància. La seva vocació pel bàsquet comença als sis anys. També prova amb el futbol, de porter, però estar tant de temps aturat li fa poca il·lusió, sobretot pels mesos que fa més fred. Finalment es decanta 100% pel bàsquet seguint les petjades dels seus germans grans Damià i Antònia Maria. Al Club Bàsquet Campos s’ho passa molt bé amb els seus amics, gaudeixen com infants i entre ells es conrea un ambient familiar que encara avui perdura. Després també jugaria amb el Bahia San Agustín, el Cajasol, el Cáceres i el Morón i formaria també part de la Selecció Espanyola amb les categories Sub15, Sub16, Sub17 i Sub20, guanyant la medalla d’or Sub16 d’Europa l’any 2013.
La temporada 2008-2009 fitxa pel Club RETAbet Bilbao Basket. Ells necessitaven un escolta, li proposaren i ell ni ho dubtà. Una vegada dins l’equip Tomeu Rigo escull el dorsal número #7, un dels seus favorits, i a la temporada 2019-2020 pugen a primera divisió. I és aquí quan, per sorpresa, fa unes setmanes el club basc té l’oportunitat de jugar els quarts de final de la Copa del Rei. Aquesta fita arriba gràcies a tota la feina que es fa dia rere dia en un treball d’equip. Al partit, celebrat a Màlaga el dia 13 de febrer, els locutors de la Copa del Rei no aturen de comentar: Tomeu Rigo això, Tomeu Rigo això altre… Avui li demanam com s’ha vist després mirant el partit i ens confessa que encara no ha pogut veure la repetició però que havia intentat fer-ho el millor possible, estar centrat a jugar a bàsquet i fer allò que l’entrenador demanava. Bromeja que, en cap cas, un pot jugar pensant en la Copa del Rei i que el contrincant és el Reial Madrid, perquè si es pensa així segur que “la caga”. Insisteix en el fet que encara que sigui un esdeveniment esportiu molt important, realment no són més que uns partits que si es guanyen segueix l’aventura i si perden, cauen eliminats.
Quan l’Ajuntament de Campos publica a la xarxa un post informatiu sobre el partit que jugarà Tomeu, s’aconsegueix més de 1000 interaccions entre “m’agrada”, “m’encanta”, comentaris i comparticions. Ell viu aquestes mostres de suport amb molt d’agraïment i està molt content que hagi tingut aquesta repercussió tan positiva pel poble i afegeix que intentarà dur la imatge de Campos ben alt. També agraeix que el consistori sempre li hagi mostrat una atenció especial, recordant per exemple quan va guanyar la medalla d’or sub16 amb la Selecció que el batle, el regidor d’esports i el president del Club Bàsquet Campos l’anaren a esperar a l’aeroport. Diu que aquestes mostres de suport del poble mai s’obliden. I no s’obliden perquè un mai ha d’oblidar d’on ve.
I és que per a ell el bàsquet, que va començar sent un esport i un joc el qual li agradava veure i practicar, es va convertint en un model de vida, ja que ara, fora de casa, és de qualque manera la seva “feina”. Però tanmateix, Tomeu pensa que mai s’ha d’oblidar que és un esport, perquè a vegades quan s’arriba a lligues més professionals n’hi ha que només ho veuen com una feina i un negoci. També, la carrera esportiva d’en Tomeu compta amb el vistiplau dels seus familiars. La seva família sempre l’ha animat a seguir endavant i intentar aprofitar el temps al màxim possible. Estar enfora de casa és un tema que ho duu bastant bé, ja que ja és una cosa natural i diferent del primer any a Sevilla, on amb només catorze anys, recorda despedir-se del seu germà amb llàgrimes als ulls. No debades, pensa que viure enfora dels seus aporta maduresa i la capacitat de sortir del nucli de confiança, travar noves amistats, conèixer noves cultures, fer les feines domèstiques, utilitzar nous mitjans de transport…
Tornant a la pista, en Tomeu pensa que per ser un bon jugador el primer que s’ha de fer és gaudir, escoltar els entrenadors per aprendre coses d’ells i intentar-les aplicar després. Altres factors són la genètica i el físic que també es poden millorar. Saber els teus potencials, intentar-los explotar sempre amb una mentalitat de millorar i aprendre. Sense cap dubte admira al tenista Rafel Nadal perquè creu que és un referent en el món de l’esport i també a la vida. Una persona que gràcies a la seva mentalitat ha arribat on ha arribat, sempre s’ha aixecat després d’un cop i mai s’ha donat per vençut, ha de ser un referent per qualsevol esportista.
Des de Campos pensam que ell també arribarà a ser un referent pels amants del bàsquet i l’esport. Actualment en Tomeu està content, és una persona que normalment intenta ser sempre positiva i que amb el treball i l’esforç diari arribarà allà on vulgui. Però, per ara, en Tomeu no vol pensar massa en el seu futur, senzillament viure el moment, intentar millorar al màxim i créixer com jugador, dins i fora de la pista, i pensant quan torni a Mallorca anar a prendre un “banyo” a la mar i pescar raons, cap roigs i peix de roquer per fer un bon arròs.
