“50 anys de fidelitat de Déu cap a mi… i de jo cap a Ell” és així com Sor Francisca Gayà ens resumeix en una frase les seves noces d’or com a missionera dels Sagrats Cors. Aquest cap de setmana Sor Francisca ha renovat els seus vots a l’Església Sant Julià acompanyada de la seva família i la comunitat parroquial de Campos. DiariCampos ha volgut acostar-se al convent per celebrar aquesta efemèride…
Francisca Gayà Mas neix en dissabte, un 6 d’abril de l’any 1947 al carrer dels Silos. Els seus pares, Miquel i Joana. Els seus germans, Catalina i Xim. La família, de Can Perdiu, casa campanera d’arrels pageses i cristianes. Una família que sempre l’arroparà en les seves decisions. Una família que sempre voldrà que faci allò que la faci més feliç.
De nina, na Francisca estudia al Convent dels Sagrats Cors i assisteix a catequesi a Sant Blai amb les germanes franciscanes. A 19 anys, a mesura que va madurant, s’encomana a la voluntat de Déu sentint aquella mateixa crida de Sor Maria Rafela. La missió que havia deixat la Mare Fundadora l’enganxa molt. En temes de pastoral, catequesi, servei als malalts… I encara que el seu sant de referència és Sant Francesc, té ben clar que ha de professar com a missionera dels Sagrats Cors. Als 21 anys comença el noviciat a s’Olivera, Palma, un 8 de setembre de 1968 i professa com a missionera el 13 de setembre de 1970 a la Parròquia de l’Encarnació, sent el rector Mn. Joan Darder. Es forma a la casa de Jesús Maria on cursa el batxillerat i els estudis de maternal. Comparteix moltes vivències amb aquelles nines estudiants i pensionistes, encara ara en conserva l’amistat.
L’any 1975 és destinada per primera vegada a Campos. Les seves tasques s’encaminen a l’escola preescolar del Col·legi Fra Joan Ballester al carrer del Sol, les activitats de catequesi de comunió i confirmació, les trobades amb un grup de joves els diumenges horabaixa, la marxa de l’amistat a Lluc… També és una de les fundadores de la Coral Sant Julià i juntament amb la germana franciscana Sor Francisca Sitges, s’encarreguen dels nins del Coret Infantil. Recorda alguns viatges d’estudis i sobretot els campaments a Cala Murta com a coordinadora on encara guarda l’apreci i l’afecte del grup de monitors. L’esperit jove de Sor Francisca estaria sempre present en les nombroses iniciatives del llavors rector de Campos, l’estimat Mn. Guillem Parera.
L’any 1984 és traslladada a Sant Cristòfol, actualment Es Migjorn Gran (Menorca). Sor Francisca és humana, desfer les amarres i deixar el poble li fa respecte. Però el pànic de no conèixer aquell nou destí i la seva gent es fon ràpidament en sentir-se tan a ple amb el seu nou destí, sobretot quan està enrevoltada dels joves i al·lotes que l’acompanyaran en el cor tota la vida. A la nostra illa veïna és on hi troba una segona llar on aprèn a “xalar” d’aquesta nova oportunitat. Els menorquins diuen que Sor Francisca deixa una petjada molt profunda al seu poble. Són també molts els campaners que sempre seguit la van a visitar. Els lligams d’amistat són indestructibles.
Al 1988 un nou destí l’espera, el puig de Santa Llucia a Mancor de la Vall. Es tracta d’una casa d’acollida de grups de tota casta. Trobades espirituals, de grups cristians, grups de ioga i zen, cursos de formació de metges, psicòlegs, soldats, telèfon de l’esperança, fins i tot una vegada s’hi presentaren uns indis que semblaven que havien sortit d’una pel·lícula… El cor de les muntanyes són com el cor de Sor Francisca, un paradís de pau. Aquest enriquiment personal és molt gran. Acollir a tots és la seva filosofia. Al cap de 19 anys, el 4L de Sor Francisca baixaria de la muntanya per tornar a s’Olivera a cuidar i servir malalts. Una bella feina de servei i compromís al necessitat.
Des de l’any 2008, advertida que Campos ja no era el mateix que als anys 70/80, torna a la seva vila estimada. El poble havia canviat, tal com ho havia fet el món sencer. Tot i així pensa que la vila encara conserva les arrels cristianes, que els campaners som naturals. Allò que valora més del dia a dia és poder saludar a les persones que es troba pel carrer, sense fer cap distinció. Creu que la pastoral de carrer és molt important. Conversar, escoltar… Si la gent pogués xerrar més, tot seria més fàcil. Les persones que viuen en depressió és perquè no xerren, no conten o no són escoltats. Al 2020, en temps de crisi i esperança en tots els sentits, la missió dels Sagrats Cors segueix més viva que mai. Actualment la missió de Sor Francisca és variada. Des de servir a les missioneres malaltes que actualment resideixen al convent a acompanyar els infants de la catequesi per a la Primera Comunió. També, com diríem en bon mallorquí, les missioneres són les “madones” de l’Església, la seva col·laboració és en cos i ànima. Sor Francisca s’encarrega del grup de neteja, de la decoració, de les flors, de preparar l’altar, la roba, d’ajudar a les celebracions, coordinant a vegades les lectures, el salm, els cants… És una peça clau per la comunitat. Persona resolutiva, arromangada, decidida i sense complicacions. Quan ella hi és, tot va millor.
Entre fogons, sempre l’hem poguda trobar dins la cuina fent menjar per a molts. Recorda les albergínies que cremen o la pasta d’arengada amb tomàtiga per als seus nebots, les matances i arrossos en comunitat, les macarronades per als campaments de s’Estanyol o des Palmer o els pastissets menorquins que sempre seguit en pasta per la festa del Cor de Jesús o per l’Associació Campos Solidari de la qual també n’és vocal.
Però no només de pa viu l’home. La vida d’una missionera se sustenta amb l’aliment espiritual, l’oració. Quan s’aixequen carreguen piles a la capella amb l’oració personal i en comunitat, resen Laudes, fan una pregària a la Mare de Déu i una novena a Sor Maria Rafela, donant gràcies i tenint en compte les intencions i necessitats que els encomanen els campaners i, en general, el Món. Al capvespre, resen vespres i per acabar el dia, completes. Tota una vida en pregària.
Avui, 13 de setembre, aquesta filla de Sant Julià arriba a les noces d’or de la seva missió vocacional. 50 anys després d’aquell dia segueix sent feliç i fent feliços els altres. El seu desig pels pròxims 50 anys és que la gent s’acosti més a Déu. A un Déu que no condemna, que no rebutja, que ens perdona i que ens espera com a bon pare i amic…
Per molts d’anys, Sor Francisca!