Un moviment i un trull fora de lloc, rompent la peculiar monotonia de la vila pagesa, després de les trafegoses meses de collir les ametlles i arreplegar les garrofes i fer la vermada, es nota per tots els indrets del poble. Camions i automòbils a curull de caixes, caixons, capses i paquets, omplen les aceres, i els ollers de Pòrtol arribats de bon matí, estenen la seva fràgil mercaderia al voltant del lloc sagrat i vora les parets venerables de l’església parroquial….
…El saig, atrafegat de feines i amb una carpeta en les mans, d’ací i d’allà, acompanyat dels marxants més matiners recorren els carrers per on s’ha d’instal·lar la fira, per senyalar-les els millors trasts. Els al·lots i nins del poble van desbaratats amb la il·lusió de la diada, i són molts que en tal data, fullen l’escola amb la curolla de contemplar embadalits l’aparellament i rebombori de bastir les lleugeres casetes portades pels firers…
…¿Què és aqueixa aglomeració de gent davant Can Cos de Plaça? Su ran de la paret de l’antiga torre de defensa, dalt una taula i en mig d’un xinxer de mocadors i flassades de colors vius, un marxando molt xerrador, germà bessó d’aquell inoblidable Penya dels anys trenta, el amteix que un pescador d’oblades, grumeja la candidesa, d’aquells pagesos bocabadat, llançant-los amb un despreniment olímpic, fulles d’afaitar i llapis i bolígrafs, d’aquells de deu reals d’almud, preparant la pesquera, per després, de cop i volta, subhastar flassades de cotó i cobertors, fent-los creure que dóna duros a quatre pessetes, a mes del ja clàssic: “y lo que tengo en la mano de regalo”; idèntica estampa d’aquell altre firer trenta passes enfora d’ell, que, baix de l’ombra d’una ombrel·la llampant i ampla, exposa una grossa col·lecció de rellotges i despertadors, rifant-los en combinació d’una ruleta, i poquetes vegades guanyen els badocs que es passen hores i més hores embadalits davant aquella taula d’oripell intentant descobrir el secret d’aquell vivales desvergonyit…
…Una gentada, un torrent impetuós de persones de tota edat, semblant la vella somera de la sínia, miren, volten i tornen voltar, comprant les madones, greixoneres, ribells, graneres per tota la temporada, tassons de duralex i camises i roba interior, sabates i mariol·los peluts, ja que prompte serà l’hivern perquè estam a un tir de Tots Sants i convé fer la muda abans que arribi la fredor…
…Seguim de cap a l’església. Dalt el lloc sagrat, per la dreta i esquerra del carrer de la Parròquia, davant el forn del Campanar i el portal de les dones estesa de tests, olles i greixoneres, casolans i ribells i alfàbies i plats envernissats, siurells i olletes i platets per fer cuineta les nines, duits pels ollers de Pòrtol i La Cabaneta. De front a Correus, fins en el carrer de Ca ses Monges, canastres i portadors a curull d’olives verdes i de pansides, baixades de les muntanyes de Lluc i dels comellars ombrívols de Solleric i Massanella, per ser adobades amb aigua-sal, fonoll i pebres de cirereta, per tot l’any, i menjar-les quan arribi el temps de les sopes amb col i les torrades de ventresca i llonganissa, dins la teba cuina pagesa, amb una cama a cada banda del fogar per fer-se fugir el fred els matins i els vespres de l’hivern esmorteït i plover…
…Per Can Blanc, taules de torroneres a balquena pertot arreu, cocos mig oberts amb la carnosa i blanca polpa, delícia i gola dels infants i jovent; dàtils confitats i senalles caramull de cacauets i avellanes; ametlles garrapinyades i castanyes de Na Simona i “pipes” de girasol; presidint amb tota la seva vistositat i coloraina les barres de torró Alacantí i de Ca’n Delante i Ca’n Guixa d’Inca, embolicades amb la higiènica cel·lofana, enrevoltades per un eixam d’abelles i mosques, ventade si espantades per la jove torronera arromangada i amb davantal blanc, amb un full de paper d’estrassa, mentre escomet tots els vianants amb la seva simpàtica insistència, oferint-los un tros de torró fort perquè el degustin per desprès vendre’ls una barra de tan saborosa llepolia. Ja hem vist sa fira, i s’ha fet tard, i és ben hora d’anar a dinar. Què avui farem un bon cap de taula.
Roig Adrover, Miquel (1999). Sa fira. Miscel·lània Campanera (pp. 269 – 278). Campos, Espanya: Ajuntament de Campos.
*Pintura de Miquel Aguiló Pomar.