L’oratge de la mar sala l’embat que empeny les roques i bufa olors d’horabaixes eterns, olors d’un temps que no torna.
Berenar al carrer, l’aroma de pebres torrats, observar les oronetes al niu de la façana de marès, el ball i els crits de les falzies que arriben amb força.
Papallones grogues que surten a jugar.
Anar a cercar un polo a Ca na Miralles, on presideixen l’entrada dos manats d’alfals, un “corte” de gelat al Bar de Ca na Banyeta.
Asseguda al portal veure passar per davant ca nostra a Madò Coloma, sa cuinera. S’atura, em mira, i em diu:
– Com anam Salero? No entenc per què em diu això, si som Eva, però ma mare, que cus al portal, riu i m’ho aclareix.
El camp s’omple de bales de palla i de núvols blancs en forma de tapereres.
La música de les “cortines d’estiu” fetes de cuquets de plàstic i ganxets de ferro.
En Bernat Bàmbol i una Bona Campanera m’acompanyen en les meves ballades amb l’agrupació Brot de Taperera.
El meu carrer ple dels veïnats que surten a prendre la fresca.
Els tan esperats coets que broden de colors el cel i que donen per acabades les festes .
Melodiós i dolç renou el que fan les paperines quan les engronsa el vent, les brusques esperades que les banyen i ara sí, posen punt a l’estiu.
Molts d’anys i bones festes a tots.
Eva Rodríguez Garcia