Madò Bet, s’aufabaguera
que teniu a nes corral
a on teniu sa destral
per tallar-li sa ramera?
Perquè duu més esponera
que qualsevol olivera
des terme de Sant Marçal.
La tradició oral popular ens brinda diverses versions d’aquesta glossa. Vet aquí la versió de la lletra del cançoner popular que Mn. Bartomeu Ballester adaptà a ritme de fandango i l’harmonitzà a quatre veus. “Madò Bet, s’aufabaguera…” és una de les partitures que més hem cantat amb la Coral Sant Julià. És fresca, graciosa, pròpia del repertori profà. L’hem feta ressonar en nombroses actuacions locals i trobades arreu de Mallorca. L’any 2001, al disc IX Nit Bielenca, comparteix redol amb altres partitures d’en Ballester com “El moscard” o “Mestre Pirris té un bou” i l’any 2012, a la cantata “El nou món” en commemoració dels 35 anys de la coral, li posàrem cara campanera a través de l’actriu Antònia Manresa Oliver, n’Antònia des Sindicat. Fins aquí, tot correcte. És la normalitat i el deure de fer sentir la veu dels nostres compositors dins ca nostra si a més a més són compositors minoritaris. Però com a illencs que som, tots es magnifica quan hem de travessar la mar, encara que sigui la mateixa mediterrània, encara que sigui per visitar una terra germana. I més magnífic és quan tenim el repte de passejar una dona pagesa, que mai ha sortit de la vila, ni del seu corral, pels carrers de Barcelona.
És dissabte. 27 abril, festa de la Mare de Déu de Montserrat. I amb la Coral visitam el Palau de la Música on tenim l’honor de poder encalentir la veu dins la sala on assaja l’Orfeó Català. I després d’haver contemplat les meravelles arquitectòniques de Lluís Domenech i Muntaner, arropats per les muses modernistes que afloren del trencadís de l’escenari, cantam “Madò Bet, s’aufabaguera…” davant un centenar de turistes estrangers.
I al capvespre, dins la Cripta de la Sagrada Família, obra d’Antoni Gaudí, després de la missa que oferim a Sor Maria Cifre dels Sagrats Cors, transpassada només feia dos dies, som convidats per la Coral Canticela de la mateixa cripta a oferir el nostre concert. Escollim peces diverses com “Deixa córrer el riu”, “La dama de Mallorca”, “What The Lord has done in me” i les nou parts que componen “La Misa Campesina Nicaragüense” en el 40 aniversari de la seva estrena a Espanya. Finalment, ens unim a l’amfitriona per entonar la cançó popular catalana “El Rossinyol” i la versió campanera i ballesteriana “Madò Bet s’aufabaguera” que ja havíem cantat el matí de manera espontània al palau.
No és debades però que la idea de fer baixar Madò Bet a la cripta de la Sagrada Família fos també del campaner, Pere Mas Riera, de ca n’Estrella, integrant de la coral barcelonina. Ell, que viu a Barcelona, va conèixer aquesta partitura per casualitat quan va visitar l’Arxiu Municipal de Campos amb la idea de recollir i digitalitzar tota l’obra d’en Ballester, tant de música popular com religiosa. Una de les principals característiques que atribueix a Mn. Bartomeu és que es nota que és organista ja que sap translladar les composicions harmòniques de l’orgue al cor polifònic, resultant a vegades molt difícils i al mateix temps interessants d’interpretar. Juntament amb “Casa Pagesa”, una obra basada en la literatura de Maria Antònia Salvà, creu que és una de les partitures de música popular més palpitants de l’arxiu. Precisament “Madò Bet” li va resultar curiosa ja que la seva padrina li cantava quan era petit i encara que sembli que el final no queda musicalment ben resolt, estudiant-la bé, s’arriba a la conclusió que cada un dels acords té el seu sentit.
I és que en aquesta vida tot té el seu sentit, i a vegades, les casualitats ens permeten fins i tot retrobar-nos amb campaners pel món i amb un patrimoni que per uns és tan popular com per altres tan desconegut. Donar a conèixer el patrimoni cultural de Campos allà onsevulla, és una mostra de l’amor cap a la terra i per tant, és aquí quan entenem la importància de saber fer de missatge a altres indrets, transportant la nostra música, la nostra llengua i les nostres tradicions, encara que sigui només amb una cançó que faci olor d’aufabaguera.
Madò Bet, s’aufabaguera
que regau amb so poal
va molt bona fa mirera,
bona olor i no fa mal.
Madò Bet, oh quina dona!
Oh, Jesús, que m’agradau!
sabeu perquè sou tan bona?
perquè qualque cosa em dau!
Coral Sant Julià
abril 2019