Avui capvespre s’ha presentat a l’Auditòrium de Campos una nova edició de Les fites netes de Damià Huguet. Aquesta obra, que es va publicar per primera vegada l’any 1996 per l’editorial Moll, és un recull de relats que l’autor va triar per fer-ne un petit volum. De fet, és l’única mostra de narrativa del poeta campaner.
Més de vint anys després AdiA Edicions ha recuperat aquests textos que encara avui són ben actuals. L’obra fa una radiografia descriptiva i literària del seu temps, dels canvis evidents que la societat esperimenta els anys vuitanta i noranta, sobretot a Campos i al sud de Mallorca. Així mateix fa un homenatge a un món en desaparició, donant importància als fets quotidians i més senzills que eleva al món de l’universalitat.
Aquesta edició revisada també compta amb fotografies, en blanc i negre, de l’arxiu personal de l’autor per tal d’acompanyar les descripcions i els paisatges. Ambdues edicions han gaudit de la col·laboració de l’Ajuntament de Campos a qui el fill de l’autor, Biel Huguet, ha dedicat un exemplar que resava “per un Campos que és passat, però que també ha de ser futur. I pel món, que també és Campos”.
Damià Huguet Roig (Campos, 1946-1996) fou un home total: poeta, editor, periodista, fotògraf, pintor, activista, cinèfil i empresari. Té més d’una dotzena de llibres de poemes publicats. En destacam Cinc minuts amb tu (1973), Esquena de ganivet (1976), Els calls del manobre (1984) i Vols des d’Orly (1995).
Després de la seva mort prematura, es publicà una antologia poètica a cura de Joan Mas i Vives, que el resituà dins del panorama poètic del segle XX. Deu anys després es publicà la Poesia completa (2008). La seva obra és plena d’imatges contundents, referents a la terra, l’amor o al cinema. Autor d’una poètica singular, arrelada al seu entorn natal de Campos i enfocada al món, especialment al redol mediterrani i la lluminositat de Paris com a capital europea de referència.
Marcadament cinèfil, construeix una poesia que incorpora nombrosos referents fílmics i treballa la dimensió cinematogràfica de les composicions literàries. Dins de la seva producció també hi destaca l’etapa experimental dels anys 70. Com a activista i promotor cultural destaca per la creació de l’editorial Guaret, i les col·leccions Quaderns Campaners i La Garangola, on hi publicaren, entre d’altres, Blai Bonet, Josep Albertí, Joan Palou i Damià Pons.