#DIARIC CULTURA La vida en vers de Miquel Àngel Adrover Perelló

La vida en vers de Miquel Àngel Adrover Perelló

by Diari Campos

Fa només unes hores que ha arribat de Barcelona i encara s’espolsa la son i els records de les gloses que, com cada darrer cap de setmana de gener, acompanyen els foguerons de Sant Antoni de la Vila de Gràcia que s’han encès com si fossin a sa Pobla. Aquests dies de glosades ja s’han convertit en una cita fixa al calendari del nostre entrevistat. Estam parlant amb un glosador. Estam parlant amb Miquel Àngel Adrover Perelló, nascut a Campos fa vint-i-cinc anys.

Ben arribat del viatge es reafirma en “Qui no s’inspira en la mar no mereix ser persona…”. Aquest pensament mariner és l’herència de la tradició poètica mediterrània que gira al seu voltant. Damià Huguet o Blai Bonet, per posar uns referents més que estimats i justificats pels nostres calls. De Damià Canova també es queda amb aquell “Campos sempre!” més enllà del poema, com una reivindicació de poble, com un crit universal a la municipalitat, com el sobrenom que el fa popular en el món de la glosa: Miquel Àngel “Campaner”.

L’anomenen així perquè és l’únic glosador en actiu de Campos. Miquel Àngel és qui ha encetat una nova etapa i espera amb ganes el dia en que neixin més glosadors campaners, ja que per a ell el glosar és una manera de valorar els diferents punts de vista sobre una mateixa qüestió. Encara que no facin combats recorda aficionats com Margalida Barceló, Toni Vidal, Guillem Ginard, Joan Juan, Margalida Fullana i ara també el fill d’ella, Joan Adrover.

Però tornant als seus orígens repassam amb ell la seva educació que comença al Col·legi Beat Ramon Llull d’Inca, segueix al Col·legi Fra Joan Ballester de Campos, passa per l’IES Damià Huguet de Campos i desemboca a la Universitat de les Illes Balears on hi estudia Filologia Catalana. És així com sabrà lligar la glosa amb la filologia que en el sentit més etimològic de la paraula significa “amor per les paraules”. I és que, de petit, Miquel Àngel ja devora llibres cada vespre i troba en els episodis de mitologia clàssica que li conta sa mare una manera diferent de veure el món.

És així, com si fos un autèntic atzar dels déus clàssics, que l’esdevenir de Miquel Àngel com a glosador neix a l’antiga Itàlia. Després d’haver format part de la Coral Infantil i Juvenil, el març de 2012 viatja amb la Coral Sant Julià a Itàlia i durant el llarg trajecte d’autocar que uneix les ciutats de Roma i Nàpols, s’encurolla amb Toni Vidal “de Sa Parada” a cantar cançons de repertori i pren consciència d’aquest món del glosat. La segona passa és a l’abril quan Felip Munar imparteix un taller de glosa a l’institut i al maig, quan acompanyat pel professor d’Història, Llorenç Carrió, acudeixen a una glosada a Santanyí on coneix els glosadors Mateu Xurí i Maribel Servera

Miquel Àngel comença a assistir de públic a diferents glosades fins que les glosades arriben a Campos. És a les festes de la Mare de Déu d’agost quan el Grup d’Oci i Esplai organitza la seva gelatada. És aquí quan el criden a sortir per primera vegada damunt l’escenari. Ell no se n’amaga gens: -Va ser un autèntic desastre! Després ja vindria un taller a Manacor on aprèn realment a glosar i finalment, és al desembre del mateix any quan el proposen per formar part de l’Associació de Glosadors de Mallorca fent el seu debut oficial a s’Arracó. Actualment ha trepitjat quasi tots els pobles de Mallorca i altres racons com Maó, Ciutadella, Barcelona, Perpinyà, Arbúcies, Delta de l’Ebre o Donosti.

Miquel Àngel creu que la glosa té una vessant reivindicativa, festiva i literària. La glosa és la veu crítica del ciutadà feta poesia. La glosa són versos heptasíl·labs amb rima consonant entre quatre i infinits versos. En aquest art s’ha de tenir la capacitat de parlar o argumentar sobre qualsevol tema, encara que sempre sortirà millor si el tema agrada. Aquí és on entra en joc l’ofici de glosador i poeta que fa que es puguin mantenir uns mínims de qualitat elevats. L’única font d’inspiració concreta és mirar el món amb els ulls oberts. Pot estar dos mesos sense veure res, o veure una gota que cau i que s’inspiri. Realment aquest és el moment òptim per escriure. 

Amb un bagatge literari i llenguatge atípic per la seva edat, Miquel Àngel guanya el concurs de glosa improvisada de Montagut (La Garrotxa), el premi de glosa escrita de les Festes des Vermar de Binissalem els anys 2016 i 2017 i el Josep Vivó 2018 i 2020 a Menorca. Són premis de convocatòria anual que tot i que es convoquen un any per l’altre, ell sempre espera a presentar-s’hi dos o tres dies abans perquè li agrada fer feina sota pressió. L’any 2019 publica el llibre Ara he vist passar una mèrlera amb AdiA Edicions. Un llibre on inclou poemes escrits durant tres anys. Més que un poemari és un llibre de poemes de temàtica variada com la mort, l’amor, el paisatge, la crítica social i, com no podria ser d’altra manera, la mar. La publicació d’aquesta obra també l’ha dut a presentar el llibre a Mallorca, Menorca, Barcelona i Vic. Pròximament, a Formentera.

Miquel Àngel vol ser poeta d’ofici. Després reconeix que és un ofici utòpic i que, pel seu tarannà didàctic i enciclopèdic, li agradaria ser professor. És un jove molt optimista i amb tant bon humor com bona fe. Assegura que la vida sempre li ha brindat moltíssima de sort, ja que per qualsevol cosa que sembli que li ha de sortir malament, finalment sempre li surt bé. Ens mostra el mòbil i l’agenda fins a l’estiu fa fumet. Criden l’atenció dues sortides fora del mediterrani. Al març participarà a un congrés d’etnopoètica de la Universitat de Poznan (Polònia) i al maig impartirà una xerrada i una mostra de glosa a la Universitat de Tübingen (Alemanya).

Acabam l’entrevista amb una mirada cap al futur de la glosa. Si Rosalía ha estat capaç de mesclar el flamenc i el trap, què podríem mesclar amb una glosa? La resposta és concisa: -Les innovacions són bones! -ens diu ell. -No hem de ser caps quadrats, s’ha de deixar que la glosa evolucioni!-. I ens sorprèn afirmant-nos que l’experiment de mesclar glosa amb música electrònica ja és un fet real i que ell mateix participarà aquest febrer a un recital a l’Espai Escènic L'(H)original de Barcelona. Sabent que avui en dia la glosa és més viva que mai volem desitjar al nostre glosador campaner tota la sort i la dèria per seguir amb aquesta expressió tan humana de convertir la paraula improvisada en art.


Fotografies de Guillem Moranta, Pau Carbó, Emili Sanchez, Macià Ferrer, Pau Riera, Xevi Vilaregut i Ajuntament de Campos.