Estimats lectors, un any més em permeteu entrar a les vostres llars per parlar de l’Arxiu Municipal, en aquest cas, no es tracta directament del nostre arxiu, és una història de solidaritat per salvar el patrimoni documental. El 9 d’octubre de 2018 una gran torrentada va travessar el poble de Sant Llorenç des Cardassar amb una força inaudita. Sóc arxivera municipal des de fa 30 anys i mai m’havia trobat amb un desastre d’aquestes dimensions. És obligació dels arxivers tenir mesures preventives i disposar de protocols d’actuació en cas d’incidències, però en aquest cas qualsevol mesura va ser sobrepassada, la força de la naturalesa va ser devastadora.
El poble de Campos també es troba a una zona inundable, quan els llits dels torrents van plens poden inundar el poble. Els campaners també coneixeu les conseqüències de les torrentades. Per aquest motiu, quan es va projectar el nou arxiu municipal es va evitar fer cap obertura exterior al dipòsit de documents de la planta baixa, únicament hi ha un accés amb dues portes consecutives, ambdues hermètiques, per evitar el màxim possible que no entri aigua en cas d’inundació. Vull aprofitar per recordar que les instal·lacions dels dos depòsits documentals són modèliques, disposen d’un sistema de climatització per a mantenir la temperatura i la humitat controlada i d’un altre de detecció i extinció d’incendis. Es a dir, que el seu objectiu principal es reduir al màxim les conseqüències de qualsevol accident.
El gran volum d’aigua que va passar per dins el poble de Sant Llorenç va agafar de ple les dependències del Jutjat de Pau i va anegar per complert tota la documentació. Tots el documents, amarats d’aigua, terra i brutor es varen traslladar, així com es va poder, cap al l’antic convent de ca ses monges, on es troba l’Arxiu Municipal de Sant Llorenç. Els arxivers de Capdepera, des del primer moment es varen preocupar per saber quines eren les conseqüències de la torrentada a nivell arxivístic, tot d’una varen oferir els seus serveis i coneixements per ajudar a recuperar tota la documentació que fos possible. Al veure la trista i dantesca realitat, es varen posar en contacte amb altres professionals per a veure si entre tots fèiem més via, ja que el temps els hi anava contra. La humitat i els fongs podien fer mal bé la documentació per a sempre. S’havia d’actuar amb molta rapidesa per aconseguir salvar el major nombre d’expedients i llibres.
El resultat d’aquesta crida va ser la creació d’un grup d’arxivers voluntaris, en el qual jo m’hi vaig adherir. L’ajuntament de Campos, des del primer moment es va mostrar solidari i em va permetre assistir a les tasques de recuperació d’aquesta documentació. Quan vaig arribar a l’edifici de l’antic convent de ca ses monges, alguns dels meus col·legues ja feia uns dies que hi feien feina, el pitjor ja havia passat. El primer que vaig fer va ser pujar al primer pis per observar de primera mà que els llibres del registre civil recuperats s’havien assecat, netejats i l’aparició de fongs estava controlada. Això em va omplir de satisfacció, però al baixar l’escala me’n vaig adonar de la feinada que quedava per fer, hi havia caramulls d’expedients plens de fang i encara molt humits que necessitaven una ràpida intervenció per ser salvats.
La feina va ser molt dura, degut a les circumstàncies, tot era improvisat, la realitat desbordava l’imaginable. Assecàvem i netejàvem els expedients de fang així com podíem. Una vegada controlats es feia la fitxa descriptiva per a posteriorment fer l’inventari. Aquesta tasca de recuperació, estabilització i descripció de la documentació sinistrada va durar aproximadament tres mesos. Tot el que es va fer va quedar reflectit a una publicació que es va presentar per primer cop el 25 d’abril a la sala Espai 36. Aquest llibre, finançat per l’Ajuntament de Sant Llorenç, volia donar a conèixer tot el que s’havia fet i com actuar en aquests casos, es a dir, elaborar un protocol d’actuació pràctic i real. A més volia inventariar i descriure tota la documentació recuperada i constatar el que s’havia perdut per sempre.
La totalitat de la documentació que va arribar a les dependències de l’Arxiu Municipal de Sant Llorenç es va poder recuperar. El que es va perdre per sempre varen ser 11 llibres de registre de matrimonis, que ja no varen arribar, provablement la torrentada se’ls en dugué. La pèrdua d’aquests llibres de registre és molt rellevant perquè són l’únic testimoni oficial dels matrimonis que varen tenir lloc al Jutjat de Pau de Sant Llorenç des de 1892. Per fortuna, a l’Arxiu Municipal de Sant Llorenç, que va ser organitzat l’any 1983, hi havia els expedients de matrimonis anteriors a aquesta data i que juntament amb els que es varen poder recuperar, han fer possible refer en quasi la seva totalitat els llibres de registre perduts. Això és un exemple de la gran importància que tenen els arxius.
Els arxius són els custodis dels documents produïts pels ciutadans i les institucions, són la garantia jurídica dels actes administratius, els quals són únics i irrepetibles. Amb el pas del temps aquesta documentació es converteixen amb el patrimoni documental que és la memòria del poble. L’experiència viscuda al Jutjat de Pau de Sant Llorenç ha de fer reflexionar sobre el valor dels arxius i de la figura de l’arxiver com a professional encarregat d’organitzat, conservar i custodiar la documentació.
Beatriu Zamorano Galmés
arxivera municipal de Campos
Campos, 20 de juliol de 2019