Avui vespre la companyia Pometes Teatre torna a aixecar el teló del Teatre Escènic. En aquesta ocasió es tracta de la reestrena de la comèdia de Miquel Fullana “Iguals… però diferents” presentada els anys 1996 i 2004 i que estarà en cartellera fins diumenge 8 de març. Les entrades es poden adquirir a través de www.teatreescenic.com.
Una obra que l’autor, director i actor campaner ha decidit tornar-la a posar en marxa ja que quan se va estrenar va tenir molt d’èxit i va agradar molt al públic. Molta gent li demanava la seva reposició. Fullana, que interpreta fins a cinc personatges bessons, és conscient que els anys passen i segurament pot ser la darrera vegada que pugui interpretar aquests papers. De totes maneres allò que fa especial aquesta obra és que tots els personatges són molt carismàtics i s’entrellacen molts de conflictes que duen a situacions còmiques. Pensa que el tema plantejat és constant independentment de la dècada quan es representi perquè sempre hi haurà corruptes, lladres, dolents, mentiders… fins i tot, de cada vegada n’hi ha més.
“Iguals… però diferents” presenta un inspector de treball corrupte que ha multat i arruïnat un petit empresari de la construcció que té cinc germans bessons que són iguals… però diferents. La visita dels bessons a la casa de l’inspector creen un caos total a l’inspector i a tota la seva família. Per aquest llibret Miquel Fullana es va inspirar en notícies, coses del carrer, veure la gent com és… En aquesta producció la selecció dels actors i les actrius s’ha fet pensant en les edats i en les maneres de ser i sobretot intentant poder ficar actors campaners com són Toni Fullana, Pere Batle, Toni Coll, Maria Antònia Fullana, Joana Bujosa i Mónica Moreno (Palma) i Margalida Vives (Muro).
Miquel Fullana Vidal (Campos, 1960) s’inicia al món de l’espectacle als anys 70 quan va de campament i el vicari Don Pedro sempre li demana un fi de festa. Amb el pas dels anys cada fi de campament es converteix en un autèntic espectacle on hi assisteix gent que no té res a veure amb el campament. Als 14 anys, representa unes escenes de l’obra “Dins un crull de vellut” d’Alexandre Ballester al fi de curs de l’escola baix la direcció de Don Toni Mas. En aquella ocasió, membres del grup de Teatre l’Estel es fixen en ell i l’agafen per participar als tradicionals fins de festa que es realitzen després de cada obra de teatre. La cançó “Tango tango digo tengo” acompanyat per Mateu Rigo a la guitarra és l’èxit que encara molta gent recorda.
A partir d’aquí, l’any 1975, participa amb el Grup L’Estel a la comèdia de Joan Mas “Sa padrina”. Amb aquest grup hi actua fins l’any 1987 en un total de 10 obres de diversos autors com Nicassi Camps, Joan Mas, Miquel Aguiló o Assumpta Gonzalez. Ben sabut és que la comèdia és per antonomàsia el gènere de Miquel Fullana, un gènere més difícil que el drama, perquè fer riure no és fàcil. Recorda que de jovenet amb les actuacions d’aquest grup li va molt bé fer riure. Tan bé que a vegades es sobrepassa. El director del grup de teatre, l’amo en Guillem Trinxeter, li diu -Tu tens la sort que en mostrar un dit el públic ja riu, per tant, no vulguis mostrar els cinc dits! Aquell dia aprèn que “menys és més” i que si es vol fer riure amb elegància no s’ha de sobrepassar de la retxa. No debades, Fullana opina i reivindica que durant molts d’anys el teatre ha patit un adoctrinament que ha rebaixat la comèdia a un gènere de segona quan realment és un dels gèneres més acceptats pel públic mallorquí. Per tant, ell vol seguir fidel al seu estil sense desmarcar-se de la seva línia i agraeix al públic que sempre li hagi fet costat i hagi fet que pugui seguir endavant i arribar a dedicar gairebé 50 anys de la seva vida al teatre.
L’any 1991 representa “Es Marquès de Sa Rebassa” amb la Companyia Xesc Forteza i l’any 1992 es fa càrrec de la companyia L’Estel com a director, actor i autor, estrenant les seves primeres tres obres “Quin desveri”, “ Un, dos tres i a volar” i “Iguals però diferents”. L’any 1997 juntament amb el seu germà Toni Fullana funden la Companyia Pometes Teatre i estrenen Barrabassades. La segueixen els grans èxits “Mallorkaufen”, “Ai Nadiuska”, “Rata de Laboratori”, “Barrabassades 2”, “Efectes Secundaris”, “Aquells anys fantàstics!” i “Un pinyol mortal”. A partir dels anys 2000 també representa obres d’altres autors com “L’estranya parella” de Neil Simon, “Pijama per sis” de Marc Camoletti, “Massa dones per a un sol home” de Claude le Fourche, “Per amunt i per avall” de Marc Camoletti, “Muac!” de Toni Albá i Grappa Teatre, “Qui m’ha robat sa roba?” de Ray Galton i John Antrobus, “Mestre Felip” de Miquel Aguiló, “Canostra” de Joan Mas i “El Cavernícola” de Rob Becker.
També participa en un total de set títols de cinema super 8 i actua als programes i sèries d’IB3, “Vallterra”, “A pedals”, “Ous amb caragols” i “Mossèn Capellà” i a la pel·lícula musical de TV3 “El retaule del flautista”. A més, resulta guardonat l’any 1992 amb el primer premi al millor actor i segon premi de direcció i muntatge en l’obra “Quin desveri!” al Certamen de teatre de Consell i El Consell de Mallorca; i al 1996 amb el primer premi al millor actor i segon de direcció i muntatge en l’obra “ Iguals però diferents“ al mateix certamen.
Amb els anys, Miquel Fullana s’erigeix com un dels mestres i màxims exponents de l’escena campanera i mallorquina i expressa la satisfacció que actualment alguns joves campaners hagin mostrat interès per aquest món. De fet, creu que seria molt bo per Campos que se pogués crear una base teatral per infants, i adolescents. Fins i tot creu que el teatre hauria de ser una assignatura obligatòria ja que té molts de conceptes educatiu, ensenya allò que és bo i dolent i és una disciplina pedagògica.
De totes maneres d’allò que no hi ha cap dubte és que per Miquel Fullana el teatre és la seva vida.
Enhorabona Miquel i, com mana la tradició d’aquest ofici, molta merda!
*Fotografies: Guillem Moranta, Miquel Fullana i Ajuntament de Campos