#DIARIC CULTURA I per a tu, quin gust té Campos? | Aina Escandell Almodóvar

I per a tu, quin gust té Campos? | Aina Escandell Almodóvar

by Diari Campos

Era el meu primer dia d’universitat, tota jo era incertesa. Vaig arribar a classe vint minuts abans, sempre he pensat que la puntualitat diu molt d’una persona. Els meus companys de carrera van arribar poc després, ens vam saludar cordialment i vam esperar l’arribada del nostre tutor. Va ser un periodista molt proper a nosaltres, ens va fer sentir com a casa en qüestió de segons. Ens va parlar sobre la carrera, sobre el nostre futur laboral. Minuts després ens va confessar que volia saber de nosaltres, em va mirar i …

– Perdona, tu com et dius?
– Doncs, jo sóc n’Aina Escandell.
– I d’on ets?
No vaig pensar-ho massa, vaig respondre amb contundència:
– Sóc de Campos, un municipi petit però que, sense cap dubte, agermana habitants amb un cor molt gran.
– I què destacaries del teu poble? – em va preguntar interessat –.
– Campos és una vila que destaca per innumerables qüestions. Puc parlar-te sobre el seu aspecte rural, sobre els seus edificis més emblemàtics com l’Església de Sant Julià o l’Ajuntament, puc parlar-te sobre les nostres platges paradisíaques com Es Trenc, però, si em permets, allò que, sense cap dubte, destacaria del poble on vaig néixer és la seva gent. Som habitants de call vermell, nobles, molt feiners, una mica xafarders. Estimam i valoram allò que és nostre.

Se’m va fer fàcil parlar de Campos perquè l’estim sigui primavera, estiu, tardor o hivern. Pot ser l’estim una mica més a l’estiu, sí, però només per una simple raó: l’estiu dels campaners té gust a gelat Jop.

Record com si fos ara eterns sopars d’estiu a ca sa padrina Miquela. Era ben petita, quasi no hi arribava al congelador, però les ànsies d’esbrinar si hi hauria una bolla de gelat de vainilla i xocolata de postre feien que de puntetes, any rere any, fos més fàcil arribar-hi.

Pell de gallina se’m fa recordar també aquells diumenges de juliol quan encara erem quatre a casa. No concebíem mirar una pel·lícula sense un tassó de stracciatella amb mà. A dia d’avui som més a casa, ens hem fet grans, els meus pares ja són padrins, ma germana ja és mare i jo ja sóc tieta. Però l’straciatella segueix sent un imprescindible dins ca nostra.

Record també com des de fa anys se’m fa impossible no associar els gelats d’avellana i ametlla al pa amb oli que enceta les festes de la Mare de Déu d’Agost. Tenen un gust especial, no sé si per l’ambient de poble que es respira a damunt la plaça de l’Estació, si per l’eterna joventut dels quintos que els reparteixen o per l’excepcional vetllada que ens fa viure la Banda de Música de Campos.

L’estiu campaner té gust a gelat de xocolata blanca després d’haver passat el dia a la platja de Ses Covetes, té gust a bombón campaner sigui dematí, migdia o vespre. Té gust a gelat de vainilla amb salsa de caramel i d’avellana amb salsa de xocolata hores abans del gran castell de focs artificials que posa punt i final a les festes que més estimam.

Quan s’acabin els focs farem balanç, recordarem amb nostàlgia els que ja no hi són i, en un obrir i tancar d’ulls, ens imaginarem amb il.lusió com seran els que estan per arribar. Al cap i a la fi, uns i altres, passat i futur, són els que donen sentit al nostre sentiment de present, de poble, de família, de Campos. Qui sap, per ventura, amb gust a stracciatella, xocolata o vainilla.

Aina Escandell Almodóvar