#DIARIC COMERÇ Fins sempre Tintoreria Roca, 70 anys rentant i planxant!

Fins sempre Tintoreria Roca, 70 anys rentant i planxant!

by Diari Campos

Cau el sol de l’horabaixa, és la primera setmana de juny. Al carrer Dato 29, al perfil de la plaça de s’Estació, unes persianes verdes obertes de pinte en ample tenen les hores comptades. Entram dins la casa i un aire fresc ens embriaga a tots. Olor de net, de roba, d’antic, de sempre. Som a la Tintoreria Roca! Les germanes Gabriela i Antònia Ollers Garcias ens reben amb un somriure d’orella a orella, que encara que la mascareta vulgui emmascarar-lo, les pupil·les dels ulls ho diuen tot. Han acabat una etapa per començar-ne una altra. Han pres una difícil decisió: tancar un dels negocis familiars més representatius del nostre poble. Un negoci que fa setanta anys emprengué son pare, es planxador Roca.

A la dècada dels cinquanta, després de fer el servei militar, en Miquel Ollers Rigo, de Can Roca, aprengué l’ofici de tintorer a Can Buades de Palma per obrir més tard la seva pròpia tintoreria a la casa familiar de Campos. Encara alguns recorden la seva publicitat als programes de festes o els anuncis del cinema: Tintes y lavados ROCA. L’any 1960 es casà amb na Maria Garcias Burguera, que deixà la seva feina per ajudar-lo amb el negoci. Amb el boom del turisme feien serveis de bugaderia, recollien la roba dels hotels de Cala Figuera o Cala Santanyí. L’any 1968 deixarien la roba d’hostaleria per dedicar-se més a la tintoreria i a la roba de vestir, aquí és quan compraren una màquina de rentar en sec que emprava un producte anomenat “petroli agrícola”. Amb l’evolució de la maquinària l’any 1971 decidiren canviar la màquina per una altra que rentava amb “per”, un producte més fi. També sortirien les planxes elèctriques i seguiren rentant en sec, a mà, amb aigua, tenyint, emmidonant o estirant “tapetes” de punt, entre altres tasques.

El matrimoni tingué dues filles, les actuals propietàries de la Tintoreria Roca des que l’any 1996 son pare es jubilà. Tant na Gabriela com n’Antònia havien crescut dins la tintoreria i als 15 anys no s’ho pensaren dues vegades, treballarien a casa. En tots aquests anys, les peces que més li ha agradat planxar a na Gabriela han estat els menudais i els vestits de comunió així com les camises d’home, mentre que n’Antònia sempre ha preferit els calçons i les cortines de fil amb entradors. Altres membres de la família també han col·laborat amb el negoci. En Cosme Mas, l’home de na Gabriela, en el temps lliure s’ha encarregat moltes vegades de les maquinades de rentar en sec i en Miquel Obrador, el fill de n’Antònia, durant una temporadeta també s’ha encuidat de les catifes i estores. La família de Can Roca sempre ha intentat donar un tracte familiar als campaners, però també han treballat per veïnats d’altres pobles i fins i tot per estrangers. Recorden com cada any, quan eren nines, una parella dels primers alemanys que visitaven l’illa es convertiren en clients fixos, els duien regals i elles els deien els “abuelos”. 

Podríem parlar també d’un negoci especial, a la tintoreria s’hi duu la roba especial. La de festa, la delicada, la que han de fer-hi màgia perquè torni gairebé nova. Als hiverns, molta roba d’abric, jaquetes, vestits d’home, americanes, cobertors, edredons, el vestit de la Sibil·la, els dels Reis d’Orient… Algunes peces necessiten un tractat gairebé artesanal, la roba emmidonada, les nuviances, aquests vestits de comunió que passen de generació en generació… Els darrers anys com si tornar un poc al servei hostaler de son pare, també s’han dedicat un poc a les cases vacacionals rentant i planxant llençols, coixineres i estovalles amb la màquina calàndria, o com elles l’anomenen: el “rodillo”. També els han duit les estovalles de diferents esglésies de Mallorca com la de Portals Nous o la de Santa Llucia i, com no podia ser d’altra manera, les de les esglésies de Campos.

Per posar una anècdota, ens conten que posaren a punt un menudai per una família que havia de batejar un infant a Amèrica. De totes maneres seria difícil concretar quants de quilos de roba han passat per les set dècades de la Tintoreria Roca. Per fer-ne una idea, just la màquina de rentar en sec ha marxat 9200 vegades en els darrers vint-i-quatre anys. Si cada rentada suporta 25 quilos… això ja són 230.000 quilos de roba, només una petita part del que realment s’ha servit, tot rentat i planxat, sense taques ni arrugues, a punt per vestir o guardar dins l’armari… Tot un negoci emblemàtic que avui posa punt final al seu treball i que, per exemple, mai més podrà tornar a rentar els estimats vestits dels nostres caparrots.

Amb agraïment per tots aquests anys de servei al teixit comercial del poble, en representació de l’Ajuntament de Campos, la batlessa, el regidor de Comerç, la regidora de Participació ciutadana i la redacció del Diari Campos ens acomiadam d’aquest petit comerç campaner desitjant una nova etapa plena d’èxits a na Gabriela i n’Antònia, i, com també ha augurat la seva mare, na Maria, molta salut que és el més important a la vida!

Moltes gràcies per tots aquests anys de servei, fins sempre Tintoreria Roca!