Serà el pròxim dissabte, 5 d’octubre a les 12 hores del migdia, quan Campos es converteixi de nou en la capital europea de l’orgue per a rebre des de Barcelona a la reconeguda organista Montserrat Torrent i Serra (Barcelona, 1926). Catedràtica d’orgue, la seva relació amb Campos comença arran d’una visita als orgues de Mallorca i en concret, a l’orgue del Convent de Sant Francesc de Paula de Campos que data del segle XIX. Aquest instrument històric fou l’escollit per a dirigir-hi els nou cursos internacionals d’orgue entre els anys 1992 i 2000. El curs, baix el nom de l’organista campaner ‘Mn. Bartomeu Ballester’, fou impulsat per l’Ajuntament de Campos i acollí professors i alumnes d’arreu d’Europa.
L’acte del pròxim cap de setmana comptarà amb un concert a càrrec seu i un reconeixement per part de l’Ajuntament de Campos que, amb la col·laboració de la Parròquia Sant Julià, ha organitzat i patrocinat el cicle de concerts d’orgue dels dissabtes a les 12h.
En vista d’aquesta gran fita cultural per al poble de Campos, Montserrat Torrent ha volgut concedir una entrevista a l’Àrea de Cultura, Comunicació i Protocol de l’Ajuntament de Campos que a continuació transcrivim i acompanyam amb una galeria d’imatges dels anys 90s que hem recuperat de l’Arxiu Municipal de Campos.
Montserrat, què sent davant el seu retorn a l’orgue del Convent de Sant Francesc de Paula de Campos?
MONTSERRAT: Estic veritablement emocionada davant la proximitat de la meva anada a Campos i tornar a polsar el seu orgue.
Vostè té una carrera molt dilatada, però com tota carrera, la seva també té uns inicis. Per què organista?
MONTSERRAT: Pianista nata, va ser el motiu de la Guerra Civil i en acabar-se la guerra era obligatori fer un servei social i em vaig matricular d´orgue. I també per tocar l’orgue de la Parròquia de Sta. Coloma de Farnés d’una manera més digna. El primer coral de Bach que vaig poder tocar em va captivar. I va sorgir una vocació que ha continuat fins ara.
A més de concertista, vostè és pedagoga. Què la fa més feliç? Tocar per un públic melòman o formar futurs organistes?
MONTSERRAT: M’ha fet molt feliç comunicar als altres allò que ha sigut tan essencial per a mi i contribuir a formar diverses generacions d’organistes. La mateixa sensació de plenitud si toco davant un públic.
Sempre s’ha dit que l’orgue és un instrument místic. Es considera una mística de la música?
MONTSERRAT: L’orgue té un component religiós a l’estar lligat al culte, però actualment també té lloc a les sales de concert. Personalment no em considero una mística, però com a artista sí que puc expressar el component místic d’una obra religiosa a través de l’orgue.
A causa de les característiques dimensionals de l’orgue, sempre és “Mahoma qui ha d’anar a la muntanya”, i si, encara més, parlam d’instruments que compleixen segles allà mateix… Què sent vostè en tocar un instrument que ha pogut ser tocat per altres genis de la història de la música?
MONTSERRAT: He tingut la sort de tocar molts instruments històrics, però encara avui m’emociona posar-me a tocar davant d’un d’aquests orgues.
Hi ha teories que remunten els orígens de l’orgue a l’Edat Antiga de Grècia. Com ha dit abans, després va venir l’Església. Quin paper creu que ha jugat aquesta institució amb la promoció i conservació d’aquest instrument i el seu so “litúrgic”?
MONTSERRAT: Crec que el paper de l’orgue a l’església va ser fonamental per solemnitzar els actes litùrgics i va permetre la creació d’un immens i variat repertori fins als nostres dies.
Com valora la situació del món de l’orgue precisament en els nostres dies? Hi ha recorregut de futur per aquest instrument en el nostre país?
MONTSERRAT: En general, crec que el món de l’orgue als seus diferents àmbits ha fet una millora molt positiva i considerable en comparació amb dècades anteriors.
Quina resposta donaria a algú que s’atrevís a dir-li que l’orgue és un instrument passat de moda?
MONTSERRAT: Els hi diria que no tenen prou informació ni coneixement d’allò que està passant al moment actual al món de l’orgue. Hi ha festivals d’orgue a tot l’Estat Espanyol tant com a la resta d’Europa.
Vostè que ha viatjat per tot el món… què és més important, els idiomes o la música? Amb quin idioma i quina música es quedaria?
MONTSERRAT: Crec que la música està per damunt de la llengua, perquè ens permet comunicar sensacions i sentiments que no podem comunicar amb paraules.
Vostè té un esperit viu que a la seva maduresa encara li permet donar concerts a l’estranger i que li permetrà ser dia 5 a Campos. És la música una recepta de vida? Què seria de Montserrat Torrent sense música?
MONTSERRAT: No m’imagino la meva vida sense la música. És com l’aire que respiro i allò que em dona força per viure amb il·lusió malgrat algunes dificultats pròpies de la edat.
El curs internacional d’orgue “Mn. Bartomeu Ballester” va sorgir arran d’una visita que feu als orgues de Mallorca. L’Ajuntament de Campos en patrocinà les nou edicions. Quins records en destacaria d’aquest curs? Creu que després de vint anys se n’hauria de fer una desena edició?
MONTSERRAT: Tinc records meravellosos dels cursos de Campos. He de destacar la feina de Magdalena Rigo que portava la direcció del curs amb entusiasme i eficiència. Destaco també els professors que van participar: Wolfgang Zenden, Enrico Viccardi, Andrés Cea i altres. També la participació de col·lectius finlandesos i suecs. I tants i tants deixebles i participants. Tant de bo es fes una desena edició del curs de Campos.
Què té l’orgue del Convent que el fa tan especial i pel qual el va escollir per impartir-hi el curs a Mallorca?
MONTSERRAT: Recordo les sonoritats intenses i dolces de l’orgue de Campos. Què bonic sonava Correa! Penso que és un orgue molt emblemàtic.
I per acabar… Imaginem que Montserrat Torrent és ministra de Cultura… Quina seria la primera cosa que faria vers la política cultural del segle XXI?
MONTSERRAT: Posaria en valor l’ofici de músic millorant la financiació d’activitats musicals i artístiques i les condicions de treball de tots els professionals, així com la promoció de beques i ajudes als futurs músics que vulguin estudiar i arribar a ser professionals de la música.
Té alguna cosa a afegir?
MONTSERRAT: Que estic molt agraïda als meus 93 anys per haver-me proporcionat l’alegria de tocar l’orgue del Convent de Campos i recordar que el mèrit de que segueixi tocant l’orgue no prové de la meva constància sino dels que confien en mi.
Moltíssimes gràcies, estimada Montserrat.
Campos l’espera amb els braços i el cor oberts!