“Sempre he proclamat amb orgull haver nascut a la vila de Campos; fet del qual, evidentment, no en tenc cap culpa ni en puc evidenciar cap mèrit concret. Però he de considerar molt profundament -i així ho pretenc fer- que vaig obrir per primera vegada els meus ulls en un poblet mediterrani encisador que conté, i manté encara, les arrels més preclares de la mediterraneïtat més sensitiva, allò que més estim i que potser de vegades valor amb una mesurada exageració: la mar, el sol, aquesta terra…”
Aquests mots, tan subjectius i objectius a parts iguals, foren escrits pen Damià Huguet l’any 1992 amb el títol Campos: retrat esgrogueït. En aquest esqueix de la seva ànima s’hi descriu l’orgull d’un home de primera mà que sempre va estimar el seu poble i que el va voler revestir de poesia i sentiment en els cinquanta anys de vida que, des de l’alfa fins a l’omega, solcaren com una fina línia el seu ben descrit Campos sempre.
Si el passat 10 de juny celebràvem les setanta-cinc primaveres des que, tal com va deixar anotat, va obrir per primera vegada els seus ulls, aquest 18 de juliol s’han complert els vint-i-cinc estius d’ençà que tan incomprensiblement els va aclucar. Ambdues fetes, dies de sol i calor, amb les flors de la claror badades damunt una terra de reganyols, banyada i eixuta, amb els camps de guarets a l’alba, però sempre de call vermell, i amb els versos confusos dins la calitja de les parets d’un poble que lluny de fer-li ofici de sords encara no ha oblidat els calls del manobre.
Com a institució el seguim recordant incentivant la seva obra, tota la seva poemoteca, àlbum i faceta d’un personatge sempre viu dins la nostra cultura campanera. Durant tots aquests anys la seva vida ha estat contada i recordada amb traus badats a partir del teatre, la música, la lectura, el cinema, la pintura, la fotografia, la biblioteca, l’educació, les xarxes socials i en qualsevol altre format capaç d’encetar el cor i l’esquena de ganivet a cada un dels campaners i deixebles d’altres indrets que n’han volgut gaudir. D’una manera o altra, l’Ajuntament de Campos sempre ha volgut prendre part de les recordances que se li han dedicat, ara i sempre.
Per aprofitar aquest estiu tan especial i diferent de les altres anyades seria d’allò més interessant agafar un llibre de la seva ventrada i descobrir o redescobrir com un peix dins el rostoll cada una de les seves inspiracions. Podrem trobar-hi tot un corral mediterrani que ens faci viatjar des de cada racó dels carrers i records de Campos als paisatges i cafès de Venècia, Sardenya o París per després tornar a la vila amb els vols des d’Orly i amb les fites netes. Poemes que ens facin recórrer la pell amb els més sensuals i atrevits versos per trobar l’encant dels pentenills. Fotografies que darrere un intens blanc i negre ens facin capaços de veure-hi amb l’ull dels clapers tota una paleta dels nostres millors colors d’aquells quaderns campaners i d’arreu del món.
Conèixer en Damià Huguet a través de la seva obra serà segurament, encara que de manera petita, íntima i personal, un dels més grans homenatges que, bestialment amant, li podrem retre mai. Encara que només sigui per retrobar-nos amb ell durant cinc minuts. Cinc minuts amb tu, només amb tu, Damià!
Ajuntament de Campos
Campos, juliol de l’any 2021