Enguany es compleixen cent anys de l’aixecament del plànol de Campos, aleshores Campos del Puerto, pel pintor Blai Garcías Rigo, conegut per Blai Copeo, i editat per Bartomeu Prohens de Can Xorc. Aquest centenari ens arriba sense que el mapa de Campos hagi tingut cap reedició i, per tant, quasi exhaurit, roman conservat com un tresor a algunes cases de la Vila. La bellesa del quadre plànol del municipi de Campos no té res a veure amb altres que s’han fet com poden ser els den Formiguera o els de Mascaró Passarius: cadascun d’ells té una funció pròpia segons l’autor. En el cas de Blai Garcías hi trobam una feina feta amb paciència i estimació sobre el seu poble. Ell que fou pintor retratista va estendre la seva mirada sobre els horts i terrenys de secà de Campos, que als anys 20 formarien una de les tres zones de reguiu intensiu a l’illa de Mallorca, juntament amb el Pla de Sant Jordi i Sa Pobla.
Acabada la Primera Guerra Mundial i el fatídic any de la mal anomenada Grip Espanyola, l’any 1918, el creixement vegetatiu era negatiu a les Illes; a més hi hem d’afegir l’emigració, quan molta gent feia les maletes per anar a Amèrica, especialment a l’Havana o a l’Argentina. Mentre, la crisi política en el país durant el govern d’Antoni Maura (1918-1922) arrossegava una gran inestabilitat que conduiria cap a la dictadura de Primo de Rivera; aleshores la ciutat i la ruralia a Mallorca es posaven en marxa cap a la “modernització” tal com ho feien els països europeus.
El plànol de Campos duu l’escut d’armes amb l’ós rampant amb les cames davanteres més llargues que les de darrere, tal com es representa ara. La tipologia de les lletres del nom, any i signes, com també l’orla amb forma de cenefa amb un motiu foral és completament d’estil modernista. Encara que la llegenda sigui en castellà, la referència dels topònims i antropònims anotats al mapa estan escrits en català. Hem de tolerar l’ortografia de l’autor davant certes incorreccions, per exemple apareix la paraula “garrigué” en lloc de “garriguer” i les paraules acabades en “c” apareixen en “ch”, com “Xorch” o “Trench”.
La claredat del plànol en fons groc té una lectura fàcil de les anotacions del pintor Blai Garcías. Començarem per les vies de comunicació més importants i que són les carreteres que uneixen nuclis de població, ja que per mitjà d’elles el plànol es divideix en quatre parts. El municipi aleshores estava dividit en quatre quarters i que, contemplat des de l’exterior del terme municipal, convergeixen al centre, que és el poble; cada quarter començava a una carretera fins a arribar a una altra.
El primer quarter va des de la carretera de Santanyí fins a la de Felanitx. Després de Can Ponset hi ha el Camí de Ses Angoixes que fa partió amb Felanitx. El Passatge de Sa Galera atravessa una extensa garriga i al final sempre hi apareix la caseta del garriguer. Aquest era el guarda i tenia funcions de vigilància front els caçadors furtius dins les grans possessions. En aquest quarter hi ha el Camí de Son Xorc i en aquest establit hi ha les cases d’aquesta possessió i les de Son Ginard i Son Gueu. Dos torrents recorren aquest primer quarter: el Torrent de Son Xorc que des de Sa Serra s’ajunten dues branques, la que ve de Son Olivaret i l’altra que passa pel predi Es Jardí, ambdues procedents de Son Negre; l’altre torrent que passa per Son Elegant ve de la direcció de Cas Concos. Ens referim sempre a la vessant de les muntanyes de Sant Salvador i Santueri. Aquests torrents atravessen el pla de Campos fins a arribar a la zona humida des Salobrar – Es Trenc. Hi ha alguns horts però no hi ha cap sínia en aquest quarter, per la profunditat de l’aigua. La possessió de Son Mas, que parteix de Campos i entra dins Felanitx sembla que va repartir-se en vàries propietats: i així apareixen Ca s’Hereu Mas, Son Mas, Son Masset, i que realment tenien els pous més profunds per estar al peu de Sa Serra.
A la sortida del poble del camí cap a Son Xorc apareix Es Carnatge. En el plànol està inscrita una superfície rectangular ben delimitada, i que correspon al lloc on s’hi abocaven els animals morts. Aquests eren eliminats segurament pels grans voltors que venien de la Serra de Tramuntana, com també altres depredadors carronyers. Es Carnatge està just al desviament de les aigües torrencials que passen des del Camí de Son Xorc cap a la carretera de La Colònia, passant per s’Hort des Notari. En aquella època es feia un autoreciclatge natural.
Les agrupacions de cases com és el cas de Son Xorc és freqüent dins tot el terme i això ens dóna peu a pensar que aquests assentaments eren primerencs i formaven possiblement nuclis defensius davant algun perill. Son Catlar, amb torre de defensa, hi té devora tres predis: Can Magrana, Son Catlaret i Son Pere Ginard. Altres exemples serien Sa Sorda i s’Alqueria Rotja. Campos a falta de llogarets té agrupacions de cases repartides per tot el terme municipal.
¡El quarter segon va des de la carretera de Felanitx fins a la de Ciutat, direcció Llucmajor; enmig queda la carretera que comunica amb Porreres per la Costa dels Monjos. Aquí hem de parlar de les possessions i predis a la falda de Sa Serra i que són continuació de les del primer quarter. Hi ha un camí que en forma de ventall recorre tota la serra, és la part més boscosa de Campos, formada de garrigues, pinars i alzinars. Començarem per Son Pesca per seguir per Son Bernadí, Son Bardissa, Son Blanc, Son Bessos, Son Salom, Son Nicolau, Son Rossinyol, Son Garau, Son Oliver, Son Olivaret, per acabar amb la possessió de s’Hereu Mas. És necessari aquí assenyalar un dels camins que pugen cap amunt de la serra i, especialment, la que va a la possessió de Son Rosselló, on avui s’extreu l’aigua que abasteix el pla de Campos i part de Ses Salines. Les pedreres de Son Garau i de Son Oliver estan ben assenyalades al costat del torrent que baixa per Son Olivaret. D’elles s’ha tret molt marès per la construcció des de temps antic.
El Camí de Son Pesca té tres ramals paral·lels de camins que tanquen el lloc conegut per Ses Comunes, i aleshores ja es veu un repartiment parcel·lari, pels passatges atzucac (cul de sac o sense sortida) per petits agricultors que havien aconseguit tenir “un tros de terra”. A l’entrada del poble hi trobam ja el matadero on hi ha havia l’escorxador municipal fins a finals del segle passat. Can Corem i Es Gomeles per una part, i per l’altra Son Nofret, eren terrenys de secà i també d’ametllers i garrovers. Ens queda sols anomenar les finques a una i altra part de la carretera cap a Llucmajor: Son Sala, Son Salí, Son Saleta i Son Sala Banya.
El quarter tercer comprèn la zona de Ponent del plànol. Va des de la Carretera de Ciutat fins a la de Sa Ràpita. El Camí des Revellar baixa fins a Can Barret, després passa per Ses Sitjoles, Sa Vinyoleta, Sa Vinyola i fins a Can Pep de Sa Vinyola per acabar a Can Reüll a ses garrigues de Sa Ràpita. Aquesta població costanera actual no existia l’any 1920, sols hi havia set cases a Sa Ràpita que anaven de Can Mandana (on hi havia ja un oratori) fins a Son Durí. Per una altra banda, a la dreta, a la sortida del poble, hi ha la gran possessió de Son Cosmet, que tenia a darrera s’Alqueria Rotja. A l’esquerra de la carretera de Sa Ràpita hi trobam ja el nom de Es Campament, d’ell sabem poques coses i suposam que tengué funció militar.
Des del Km 15 de la carretera de Sa Ràpita (una numeració quilomètrica que parteix de la població de Felanitx i enllaça amb el camí de Sa Ràpita) hi ha un segon ramal i que és l’antic camí de Sa Sorda on hi trobam grans finques com Es Camp Roig i Son Perot. Sa Sorda segurament a aquella època fou un nucli urbà consolidat que podia haver format un llogaret i que mai no ha estat així. Des d’aquest nucli podem agafar un camí que es dirigeix cap a la mar sense arribar-hi on hi trobam predis grans que estaven dedicats a la ramaderia vacuna i hortalissa. Hi ha els predis de Son Pere Jaia, Son Sella, Can Coronell, per acabar a Son Pau. El Torrent de Son Catlar forma part de l’antic camí de transhumància que partia de la cavalleria del Palmer. A partir de la finca den Sordo aprofitant el llit del torrent, el camí entrava en ell fins arribar a la carretera dels Banys de la Font Santa. Després de la Guerra Civil es va construir la Carretera Militar (dels presos) que treu l’antic camí del torrent a fora. El mateix passa amb la carretera de La Colònia, que també és camí de torrent i que freqüentment s’inunda quan hi ha una torrentada.
El quart quarter abasta des de la Carretera de Sa Ràpita fins a la de Santanyí. Esteim a la zona principal de reguiu, o sia, on hi havia més horts. Aquests s’alimentaven de l’aigua de pou (pocs profunds en aquestes terres) mitjançant dos sistemes. El primer que es va emprar fou el de les sínies i després, el segon, els molins de ramell. En el plànol els pous de les sínies apareixen en color verd i els dels molins en color vermell; hi figuren per tot arreu del pla de Campos, especialment en aquest quarter.
El camí des Palmer, també conegut per Camí de Sa Barrala era un segon ramal de transhumància que entrava al poble per la part dels Tres Molins, aquests hi figuren ben identificats. Entre aquest camí i el de la carretera dels Banys hi ha la major densitat de pous i horts, des de s’Alqueria Fosca fins a arribar al Salobrar i els Banys. Petits propietaris hi tenien el seu hort, on es dedicavan a productes hortícoles i ramaders, en especial a la producció de llet i carn de vacú. L’altra zona de reguiu intensiu era la que forma un triangle a la sortida del poble entre la carretera dels Banys i la de Santanyí i anava des del poble fins a Sant Blai i Son Calco, ja que a continuació venien les altures des Gallicant i Son Toni Amer i on juntament amb Son Amer començaven les garrigues més extenses fins a arribar a la partió amb Santanyí.
Dins aquest quarter hi podem anotar moltes possessions i predis: Na Serral, Ses Cases Noves, Son Lladonet, Son Blai Mas, Finca de n’Alou i de s’apotecari Fernández, coneguda per Ses Quaranta. És curiós el nom de la finca Vila Antònia que posà l’editor Bartomeu Prohens al seu hort el nom de la seva esposa. Sempre anotant noms de possessions que van cap a la mar i ara baixant cap a la part esquerra de la carretera de Sa Ràpita hi trobam el Camí de Sa Barrala. Aquí hi destaquen grans possessions com Son Fullana, Ses Talaies, s’Alqueria Fosca, Son Lladó i els predis de Son Xavarí, Can Farineta i Els Sestadors. Al final hi trobam el nucli de cases de Sa Barrala, ja dins la zona des Salobrar – Trenc. Al minifundisme dels horts que hi ha dins aquest quart quarter hi podem destacar els horts de n’Alou, den Cosmet, Sos Julians, Son Vela, devora Son Marge, Son Coves, Sa Canoveta, a més d’un rosari d’horts que segueixen la carretera que va al balneari de la Font Santa. Més enllà de la via del tren i enfront de Ses Vint apareix la gran possessió de Son Amer den Danés, i que té per veïnes les de Son Baco i de Son Trompa per acabar al predi de Son Corem.
El poble de Campos apareix al plànol de fa cent anys en un estat de poc creixement respecte al plànol den Berard, ja que està encara entre l’espai de les quatre creus de terme municipal urbà. Sols hi trobam una nova urbanització, que és la de s’Hort den Catlar, que està vora el carrer de Santanyí. El tren, recent estrenada l’estació de Campos el febrer de 1917, té una via en forma de cremallera que travessa les nostres terres: El progrés ha arribat també a Campos amb aquest mitjà de transport com fou la línia Ciutat – Santanyí i que juntament amb el tren d’Artà eren les darreres de la xarxa ferroviària de Mallorca. A més de passatgers el tren transportava càrrega, especialment animals, cap a Palma. Abans que el tren arribàs a Campos una agència de transport feia per carretera el camí cap a Ciutat: El correu era en transport de carruatge amb bísties, que feien relleu a Llucmajor; la primera agència fou en Veler de s’Acorrador; però també en Barret tingué una agència de transport fins a l’estació del tren a Porreres (inaugurada abans que la de Campos). Les carreteres solsament eren transitades per carros, carretons i gal·leres; els automòbils aparegueren a partir de l’any 20. Podem recordar aquí un dels primers vehicles de Campos que fou un Citroën den Damià Tallades Mas.
A la part de la mar en aquest quarter destaca la Torre de Sa Ràpita, torre de defensa i avís costaner. Dins el boscarró den Cosmet hi trobam Sa Mareta, que era un petit salobrar, avui desaparegut. Passant a la vorera de mar hi anotam Es Murters i Ses Covetes, amb set cases. Al camí que duu a aquest primitiu lloc d’estiueig hi ha Ses Pedreres den Guillem de s’Hereu Mas, on s’extreien cantons i arena. Després venen les platges des Trenc que arriben fins a la platja tancada del Coto. Els illots de Gavina i Na Llarga sembla que tanquen l’espai anomenat Es Port, així figura al plànol. Realment no hi ha port ni el poble de Campos tampoc té sentit que dugui el sobrenom “del Puerto”. Ens queda sols parlar del gran espai des Salobrar de Campos. Es Salobrar en aquella època eren dues zones humides separades per un camí que duu el nom de Pas del lladre (avui desaparegut) i no estaven unides a Es Trenc. Aquest apareix en parcel·les pels estanys de sal. Són terrenys on habiten l’avifauna pròpia de llacunes i aus de pas, així com també plantes de terres humides com la salicòrnia.
Per acabar he d’anotar que dins els topònims del plànol sempre em quedaran registrats dins la meva memòria els noms que recorden altres cultures i èpoques. Em qued amb els noms de Sa Ràpita, Son Alzebit, d’origen àrab; Es Palmer, en referència al marquès del Palmer, Son Catlar, Son Vela i Es Gallicant, que fan referència a l’antigor.
Per a molts d’anys en el centenari del plànol de Blai Garcías Rigo!
Campos, juliol de 2020
Damià Verger Rigo