#DIARIC CULTURA 75 anys de bons dies

75 anys de bons dies

by Diari Campos

EL COL·LEGI FRA JOAN BALLESTER CELEBRA EL SEU 75è ANIVERSARI (1943 – 2018)

 

En memòria de totes les persones que varen formar part de la gran família del nostre estimat col·legi.

“Ben units resseguim l’ampla carrera
d’esperances que els avis van obrir
no tingueren ni més crit ni més bandera
que l’esforç per guanyar el seu alt destí”
(Estrofa de l’Himne del Col·legi Fra Joan Ballester)
Autor: Mossèn Joan Roig.

 

Durant el curs 2018 -2019 el col·legi Fra Joan Ballester ha celebrat el seu 75è aniversari amb una sèrie d’actes que detallam a continuació.

Dia 11 / 11 / 2018 assistírem a una missa al Convent, presidida pel Bisbe Monsenyor Sebastià Taltavull Anglada, qui va destacar el caràcter cristià del Col·legi: “Més que una institució acadèmica, ha de ser una comunitat cristiana, amb tot allò que representa”. Hi varen participar les dues corals de la nostra Parròquia, dirigides per na Magdalena Rigo. El Sr. Andreu Mir, Director General, va parlar del compromís ferm del col·legi amb les arrels catòliques i amb el poble de Campos. I és que, el Col·legi ha estat i és, també, testimoni d’una part de la història del nostre poble.

“Ben lligats a l’estudi i a la terra
dreçarem entre tots un nou país.
És aquest el caminal que mai s’erra;
és aquest el nostre gran compromís”
(Estrofa de l’Himne del Col·legi)

El Convent va acollir, en aquesta missa, una pancarta commemorativa del 75è aniversari; anteriorment s’havia demanat a tota la comunitat educativa que hi volgués participar, ho fes amb una frase o raó per la qual recordàs i estimàs el col·legi. 75 anys- 75 raons va ser una iniciativa que va tenir molt d’èxit i se’n varen fer tres cartells, que han estat exposats, durant tot el curs, a diferents llocs de l’escola. L’Himne del Col·legi, amb música del professor Josep Manel Barceló, va ressonar fort dins el Convent, al final de la celebració eucarística.

Per Nadal, el dia en què el Col·legi canta Nadales, més de 100 antics alumnes es varen reunir per oferir-nos una Nadala ben sentida. Amb música de Michael Jackson i amb lletra d’en Miquel Oliver, l’església va ser testimoni d’un encontre intergeneracional que va emocionar tots els que hi assistírem i que va posar de manifest la capacitat d’unió d’aquesta gran família que forma el nostre estimat col·legi.

Al maig del 2019 es varen entregar a Càritas-Campos 1.029 euros recaptats en una cursa solidària en la qual hi varen participar tots els alumnes del Col·legi, començant pels més petits d’Infantil fins als alumnes de 4rt d’ESO. També hi volgueren posar el seu granet d’arena un grup d’alumnes representant l’institut Damià Huguet. Ens varen facilitar la tasca d’organització s’Escapada, Julià Ginard, Galletes Gelabert, Eurest, l’Ajuntament de Campos i a Protecció Civil, sense la seva ajuda i col·laboració no hauria estat possible aquesta cursa.

A principis de maig, el Casal de Ca’n Pere Ignasi va acollir l’exposició “75 anys de bons dies”. Fotografies dels alumnes i dels mestres, història del centre, llistat de personal, material divers…varen donar forma a una interessant visió del que ha estat el Col·legi, des de l’inici fins als nostres dies. Sobretot, es va retre homenatge a tots els membres que han format aquesta comunitat educativa al llarg d’aquests 75 anys.

Andreu Mas, Maria Nicolau i Puigserver Arts Gràfiques ajudaren a fer possible aquesta exposició que va romandre oberta fins a finals de juny i va ser molt visitada. Fou un altre encontre intergeneracional, que va posar en evidència l’estimació vers el nostre col·legi: petits i grans al voltant d’una mateixa idea: jo vaig anar/ vaig a aquest Col·legi.

Al llarg de tot el curs, els alumnes varen treballar la història del Col·legi: inici, ubicacions, els fundadors, Fra Joan Ballester… Necessitam conèixer el passat per encarar el futur. Les arrels alimenten l’arbre i el fan créixer. I ningú no estima allò que no coneix. Per valorar el present hem de conèixer el passat. Només així podem estimar i créixer.

I per acabar els actes commemoratius, a principis de juny es va projectar el Documental sobre el 75è aniversari. Va ser l’acte colofó que va posar el punt final a un curs de celebració. Amb el títol “Educant en família”, el podeu trobar a la pàgina del Col·legi i al link https://www.youtube.com/watch?v=7E1tcQn6prg . Hi trobareu la història del nostre Col·legi i molts de testimonis de diferents membres de la Comunitat Educativa.

Gràcies a tots els que ens heu ajudat en tots aquests actes.

El nostre Col·legi ha arribat on és gràcies a la tasca de: fundadors, alumnes, famílies, personal docent, personal no docent, associacions de pares, parròquia…Tots junts formam aquesta gran família i li atorgam al nostre Col·legi aquest caràcter familiar que el caracteritza.

El nostre logotip té un llibre i un alumne que fa esport: són un símbol. Són el tàndem entre l’estudi, la cultura, l’educació, l’esforç i els valors que cuiden la nostra ment, i l’activitat física, que cuida el nostre cos. Partint d’ell, desitjam per al futur:

Salut per al nostre Col·legi i Educació per Molts d’Anys!

“ Seguirem amb deler aquell ferm guiatge
dels que han forjat el bon tremp campaner
a l’escalf del renom i del mestratge
del patrici FRA JOAN BALLESTER.”
(Estrofa de l’Himne del Col·legi)

75 ANYS DE BONS DIES.

Amb motiu de la celebració del 75è aniversari de la fundació del col·legi Fra Joan Ballester, duguérem a terme, entre d’altres actes, una exposició fotogràfica. Aquesta acció fou, per ventura, la que  més ressò tingué dins de totes les de l’aniversari.

Quan posàrem damunt la taula el projecte de muntar  una exposició amb el 75è aniversari del centre com a temàtica, prenguérem consciència que, per a molts de nosaltres, era la nostra escola, l’escola on havíem cursat estudis,  la mateixa escola on ara els estudiants són uns altres i nosaltres som els mestres. La tasca, per tant, implicava una dosi afegida d’emocions acumulades i viscudes. La responsabilitat d’intentar plasmar tants d’anys de docència, vides i records en un recull fotogràfic es presentà tan imponent com engrescadora. La nostra escola és la de tots els que durant tots aquests anys hi han passat, la que ha donat forma a infinitud d’històries personals i està íntimament lligada a les vides dels que hem compartit moments en aquesta institució. L’esperit de l’exposició fou, des del primer moment, rendir homenatge a totes aquestes petites, o grans, històries vitals i docents.

En el context de digitalització actual fa mal entendre la magnitud de la tasca que ha suposat intentar recollir uns documents gràfics que fins i tot es remunten a principis dels anys quaranta del segle passat. L’esforç ha estat a l’altura de la satisfacció i l’aprenentatge per a tots els que hem format part del projecte. Hem fet una exposició que vol ser testimoni del pas dels anys, uns anys que han vist canviar les parets i els edificis, però també les vides dels que un dia en foren alumnes o treballadors.

Mesos de feina, recerca, contactes i col·laboracions veren la llum en l’exposició inaugurada dia 10 de maig. Malgrat la seva magnitud, sempre podrem dir  allò que “tots els que hi són foren, però no tots els que foren hi són”.

El cos de l’exposició  estava format per uns llistats amb els noms propis dels diversos professionals de l’escola: representants de la titularitat, directors, professorat, administració i secretaria, neteja, menjador i presidents de l’APA. L’altra part important de la mostra  foren les fotos de grups d’alumnes, quasi totes de grup-classe, i també fotos individuals del personal docent i no docent. Per tal de donar equilibri, sentit estètic i uniformitat dins la diversitat de color i format de les fotos originals, vàrem optar per imprimir-les totes en els colors verd i rosa, inspirats en els famosos, i eterns, quaderns Rubio (de cal·ligrafia) i Cálculo (de comptes i problemes).

Les portes que presidiren l’exposició foren les mateixes que sempre vàrem trobar obertes els centenars d’alumnes que vàrem coincidir al seu temps, posades aproximadament al 1970 i canviades per les actuals al 2011; elles foren testimoni  d’aquest recorregut per la història del centre, la dels seus protagonistes i la del poble de Campos, de la mateixa manera que ho varen ser al portal del col·legi.

La primera cosa que els visitats podien veure, passat el portal, a les parets, era tot un desplegament de fotos d’alumnes. Alguns anys concrets i de representativitat històrica (1941, 1943, 2018) emmarcaven les dècades intermèdies per tal de facilitar la troballa de cares familiars.

La mostra s’introduïa amb un text explicatiu que versava el naixement del centre, acompanyat per tres fotos d’escolanets, datades al voltant de l’any 1941, i completat per un vestit portat per aquests nins, avui octogenaris.

L’escola Parroquial (L’Escolania) i la fundació del Col·legi

 Dia 2 d’agost de 1940 arribà a la vila un rector nou, jove i intel·lectual: Mn. Sebastià Garcias Palou. La seva il·lusió per dotar la parròquia d’una Escolania que fes lluir les funcions parroquials, el mogué a crear una escola per als nins que servien l’altar i cantaven en el cor. Era l’any 1941. Ubicada al Carrer Major, 12, començà com a escola de repàs, l’estiu de 1941, regida per Mn. Joan Lladó Mora, seminarista que, en esser ordenat prevere, seria destinat a la parròquia de la vila. Aviat, l’ànima de l’escola seria el mestre el Sr. Jordi Gomila i Mir.  Per aquest temps hi ensenyaren també, a més de l’esposa del Sr. Jordi, que el suplia als matins, quan ell treballava a l’ajuntament, el Sr. Julià Obrador i el Sr. Jaume Mas. Recorda el Sr. Sebastià que a l’Escola Parroquial, “hi anaven nins de tota condició, principalment pobres. El mestre Gomila venia a ca nostra i em deia que hi havia nins pobres, que no eren de l’ Escolania, nins de talent, què podríem fer per ells? I jo responia fundar un col·legi”. D’aquesta manera podem assegurar que aquesta escola fou l’embrió del que arribaria a ser el Col·legi.  Dia 20 de setembre de 1943 obrí les portes amb el nom escollit pel mateix Dr. Garcias Palou. 

 Durant anys no tingué edifici propi i els alumnes s’havien d’anar a examinar a l’Institut de Ciutat; més tard, per no haver d’anar a Palma, estigué unit al col·legi Sant Bonaventura de Llucmajor i el 12 d’abril de 1945 fou autoritzat pel Magnífic i Excm. Rector de la Universitat de Barcelona. N’era director el Sr. Eusebi Riera Estada. Mn. Sebastià Garcias Palou, l’any 1948, deixà Campos en esser nomenat ecònom de la parròquia de Sant Nicolau de Palma. Després d’oposicions, fou nomenat Canonge Arxiver i Canonge Magistral de la Seu de Mallorca. Ha publicat moltíssimes i profundes obres sobre Ramon Llull. A més de molts d’altres guardons, li fou concedida, l’any 1984, la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Morí precisament l’any en què es complien els cinquanta anys de la fundació de la seva gran obra de Campos: el Col·legi Fra Joan Ballester.

La següent fita, l’any 1943. Es mostraven les fotos d’alguns dels primers estudiants, en aquells temps pocs, del centre.  Representativa la imatge  presa a un solar devora cal Mestre Gomila, i també la següent, amb la primera promoció d’alumnes adolescents que varen sortir del centre, a Barcelona, ciutat on varen continuar els seus estudis universitaris.

L’exposició seguia amb les fotos d’uns altres alumnes que actualment són septuagenaris i sexagenaris, i que cursaren estudis a la nostra escola des dels anys quaranta fins als seixanta. Aquestes fotografies encara no eren de grup-classe, ja que en aquell temps no es feien fotos o se’n feien poques: eren fotos de grups d’alumnes a sortides, excursions, d’un dia a l’escola… fotos on hi apareix un nombre molt variable d’estudiants, però sempre amb les quintes mesclades. Malgrat el nostre esforç, no poguérem recopilar fotografies dels nascuts als anys 1956, 1957 i 1958. Segons una testimoni, durant uns anys hi va haver al centre nines escolaritzades, fet no legal en aquells temps; el centre va assumir el risc de tenir-les dins les aules però sempre sense deixar proves i evidències.

La mostra avançava cronològicament, i a la vegada conceptualment, ja que a les fotografies que seguien, preses a mitjans de la dècada dels seixanta, ja hi trobàrem la primera foto de grup-classe, la dels alumnes nascuts al 1961. A partir d’aquí l’exposició ja presentà les fotografies de les darreres 54 quintes d’estudiants. Tanmateix la troballa, i mostra, esdevé desigual perquè el criteri seguit fou posar la foto en la qual apareixia un major nombre d’estudiants, però com hem dit abans, això no implica que tots els que formaven part d’aquell grup hi surtin; per exemple, hi falta gent que el dia de la foto no anà a classe o hi ha algun repetidor que surt a més d’una instantània.

A l’hora de documentar el personal docent i no docent, la primera dificultat fou llistar-los. La diversa documentació trobada, corregida i completada requerí l’ajuda de l’actual i antic personal docent i no docent, però també la dels primers alumnes, per tal d’aconseguir la llista més completa possible. Acte seguit, la feina fou  cercar les fotos individuals de tots ells, conscients però de la impossibilitat de trobar- les totes. La troballa fou ben àmplia, la majoria de campaners, altres de diferents punts de Mallorca, i fins i tot, ens n’arribaren de fora de l’Illa.

Completaven l’exposició quatre instal·lacions:

La primera consistent en 6 pupitres de fusta col·locats a manera d’aula; per ventura eren els primers pupitres que varen entrar al centre, ja que són anteriors a 1958; s’anaven comprant a remeses: quan es podia i quan feien falta; de color verd, es pintaven quan estaven bruts i necessitaven una rentada de cara. A la segona intervenció, hi havia dues bates retxades blanques i grises, de nina, dels anys 60. La tercera era una instal·lació feta amb uns altres pupitres de diverses dècades; alguns dels comprats pel rector Bartomeu Cànoves Barceló, que va ser director del centre dintre els anys 1958 i 1968, i d’altres adquirits el darrer curs escolar. La quarta  instal·lació, col·locada davant les fotos individuals del personal docent i no docent, consistia en els llistats amb els noms de tots aquells professionals que vàrem poder incloure, a més dels presidents de l’APA. Tots aquests estaven ordenats per gremis en 9 cartel·les que penjaven del sostre.

A la mostra també hi trobàvem dues vitrines amb material divers:

El “Quadern escolar” elaborat per l’equip didàctic del Col·legi Fra Joan Ballester, que resultaren premiats al concurs d’experiències i material didàctic de l’àrea de Socials i Naturals de les Illes Balears, convocat per la Conselleria d’Educació  i Cultura del la CAIB el febrer de 1987. Material d’aula. Fitxes de dades de l’alumnat Sección Parvulario. Una làmina d’exercicis amb tinta xinesa. Un butlletí de notes curs 1982-1983: Diverses llibretes. “Diàleg” revista del Col·legi Fra Joan Ballester nombre 1-1981. Butlletí de notes del curs 1951-1952 i “Libro de calificación escolar” del 1944.

Aquesta exposició constà de 82 fotos de grups o grup-classe on quedaven reflectits 2346 alumnes de 80 quintes diferents, la llista amb els noms dels presidents de l’APA, el nom de 206 professionals que han passat pel centre i les fotos individuals de 120 d’aquests darrers. Així i tot, som conscients que hi pot haver mancances i inexactituds, que corregirem de bon grat amb la vostra ajuda.

No és més important la pedra que corona l’edifici que la que està a baix i que n’aguanta el pes; més encara, cap pedra pot sustentar una història. Un pot pensar que aquesta mostra té com a protagonista un edifici o una institució, però els vertaders valors de la nostra escola, de totes les escoles, són la força de la gent que l’ha feta possible. Per això hem volgut dotar la nostra exposició amb tantes cares i noms, perquè la història de la nostra escola és la història dels seus alumnes, dels seus mestres, dels seus col·laboradors… L’escola té sentit perquè la formen persones i forma persones, per això i per tantes coses més, gràcies i molts d’anys a tots els que som, hem estat i serem Fra Joan Ballester.

Comissió 75è aniversari.
Juliol 2019.