#DIARIC ENTITATS LOCALS 60 anys jugant a escacs

60 anys jugant a escacs

by Diari Campos

Aquest desembre, el Club Foment d’Escacs de Campos ha complit 60 anys. Davant les noces de diamant, avui l’Ajuntament de Campos ha rebut els seus presidents: Antoni Ballester Mas (1998-2001), Francesc Pomar Mir (2001-2004) i Miquel Vadell Artigues (2004-actualitat) per explicar-nos dues pinzellades d’aquest món. Tres convidats que juntament amb Francesc Oliver Andreu, comunes, i Joan Martí Ballester, pubill panerer, han estat al capdavant d’aquest club que és part de la història del nostre poble.

N’Antoni (Campos, 1938) quan era un nin, va aprendre a jugar mirant el sergent Verger amb el guàrdia Timoner que feien partides a un banquet de les dependències conventuals. En canvi en Miquel (Campos, 1954) ja tenia 17 anys quan amb en Guillem Manresa se varen embullar a participar a un torneig del Col·legi Sant Bonaventura de Llucmajor. Més grandet ja era en Francesc (Campos, 1942) que tenia 28 anys i no sabia ni com se movien les peces. Fou el seu amic Miquel Sastre qui el va motivar i tot d’una se va quedar enganxat. Aquesta vivència posa en relleu allò que ell mateix pensa, que per jugar a escacs s’ha de tenir una aptitud innata, ja que només així és quan aquest esport pot enganxar. És així com la seva experiència personal li ha fet veure que per molt que es practiqui, si no es neix amb aquesta aptitud, mai es jugarà bé. D’altra banda estan d’acord que normalment és un esport que fins que no es prova, no s’entén.

Demanam que no s’enfadin amb la següent pregunta, gairebé obligatòria, de si els escacs són un joc o un esport. La resposta és concisa: “un esport, sense cap dubte!”. Ho expliquen amb el simple fet que quan s’han marcat una partida dura (a vegades de més de vuit hores), se necessita una bona butaca per descansar. Encara que, com ells diuen, són només aficionats i si que és cert els bons professionals han d’estar molt ben preparats físicament. També recorden que han estat testimonis de partides que han durat fins a tres dies sencers, encara que actualment el sistema nou de partides marca un inici i un final dins la mateixa sessió. Asseguren és que és un esport amb molt bon ambient on el saber perdre sempre en forma part. Hi ha una educació de respectar el contrari i no menysprear a ningú. Entre diferents clubs no hi sol haver “pique”, encara que la tensió sigui alta. Al mateix temps argumenten que si s’ha construït bé un atac i s’ha fet una combinació guanyadora, la sensació de guanyar la partida és molt satisfactòria. És un esport que sempre dona la impressió que se’n sap poc i que sempre és una oportunitat nova per aprendre’n més.

Des de la finestra del despatx on s’han retrobat aquests tres enamorats dels escacs es veu l’antic cafè de la Fundació La Torre. Sens dubte, els tres aquí presents estan d’acord en que aquest local fou una peça clau dins el món d’aquest esport a Campos, ja que els regents del cafè, Josep Ramis Cirer i Andreu Oliver Barceló, amb el suport de les seves esposes, Maria i Catalina Roser Moll, animaven als seus clients i també als afeccionats al joc a constituir el mateix club que es fundà el 3 de desembre de 1959. Fou molt important tenir una ubicació fixa on jugar ja que el material sempre estava preparat i els regents del bar estaven dins la seva salsa. Per això coincideixen en dir que l’amon Pep Ramis fou un dels pioners dins aquest món. Molts d’al·lots hi anaven a jugar amb ell, i ell els ensenyava. Un dia guanyava i l’altre es deixava guanyar, per motivar-los i que un altre dia hi tornassin i no ho deixassin. 

N’Antoni, en Francesc i en Miquel estan satisfets d’haver assumit la presidència en el seu moment, ja que pensen que com en gairebé tot sempre n’hi ha d’haver un que estigui al capdavant, respaldat com és lògic per un grup de persones que, gràcies a elles, el club ha pogut tenir continuïtat. D’entre aquestes persones destaquen la figura de Guillem Manresa, peça clau dins el club com a coordinador i també a Jaume Lladó, animador dels joves i cronista de les partides. Per altra banda, i com a jugadors destacats, recorden a Rafel Garcies, felanitxer, i a Miquel Ollers, que segurament sigui el jugador que més ha evolucionat i que a dia d’avui encara segueix jugant.

Si parlam de la part més didàctica del club, actualment Joan Gayà imparteix classe cada divendres horabaixa al grup d’iniciats i Miquel Bujosa els dissabtes matins als infants. També dos monitors del club assumeixen les extraescolars del Col·legi Joan Veny i Clar. En quant a competicions, el club organitza anualment el campionat de partides ràpides de les Festes de la Mare de Déu del Carme de Sa Ràpita, el campionat masnou de les Festes de la Mare de Déu d’agost de Campos i el Torneig Migjorn i participa al Campionat de Mallorca. Aquest any ha organitzat a Campos el campionat de Mallorca de veterans, amb 30 participants, i el campionat de Mallorca d’individual, amb 120 participants.

Per acabar, ens crida l’atenció que a Campos, gairebé el 99% de jugadors sempre hagin estat homes. Responen que així és, però que a la teoria aquest és un esport sense gènere, ni edat i que fins i tot a certs països s’ensenya a l’escola. Per això, pensen que seria molt bo que s’implantàs al nostre sistema educatiu, sobretot perquè avui en dia les tecnologies i el món de l’internet pot ajudar molt a l’hora d’estudiar la tècnica i poder progressar més aviat, ja que abans, amb llibres, era molt més difícil. També són conscients que aquest esport a nivell balear té un futur prometedor, ja que hi ha més de 300 jugadors federats. A nivell local tenen sis equips, que sense un club al darrere no serien possibles. Un club que avui compleix sis dècades jugant amb reis, dames, alfils, torres, cavalls i peons. 

Per molts d’anys més, Club Foment d’Escacs de Campos!

*Fotografies cortesia de Miquel Mulet, Guillem Manresa i Club Foment d’Escacs de Campos